Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -16%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Preguntes i respostes

Per què va caure la reputació de la pintora Artemisia Gentileschi?

Després de ser violada per un pintor que col·laborava al taller del seu pare, la pintora va ser sotmesa a cruels tortures durant el procés inquisitorial que es va obrir quan pare i filla van denunciar l'abusador

Montse Armengol
‘Dànae’ (1612), d'Artemisia Gentileschi
‘Dànae’ (1612), d'Artemisia Gentileschi Wikimedia Commons

Artemisia Gentileschi (1593-1652/53), filla del pintor Orazio Gentileschi, va créixer envoltada de teles i pinzells i ben aviat va demostrar la seva vàlua com a artista. Però l’ofici de pintora era poc convencional per a una dona, i per això era molt habitual que els quadres que les dones produïen els signés el mestre —en aquest cas, el pare. D’Artemisia, se n’han autentificat una trentena d’obres que destaquen per l’ús magistral del clarobscur, que la pintora va aprendre de Caravaggio. Però, per desgràcia, la gran vàlua d’aquesta pintora queda soterrada per un desagradable afer: la violació per part d’Agostino Tassi, un pintor que col·laborava al taller. Quan el pare va denunciar Tassi, es va obrir un procés inquisitorial llarg i penós centrat a posar a prova la noia, obligant-la a declarar sota cruels tortures. Artemisia Gentileschi es va mantenir ferma en l’acusació i Tassi va ser desterrat.

El cas va trasbalsar la societat romana i va arruïnar la reputació de la pintora, que va marxar a Florència per treballar sota el patrocini dels Mèdici. Però l’amarga experiència sens dubte va marcar l’artista, que en molts dels seus quadres mostra dones que s’enfronten a situacions doloroses —Cleòpatra a punt de rebre la mossegada fatal de la serp—, o bé dones poderoses que lluiten contra el domini dels homes —Judit decapitant Holofernes— o dones que exposen el cos nu amb dramatisme, envoltades de símbols sexuals —com aquesta Dànae que rep la pluja daurada amb què, segons el mite, Zeus la va fecundar. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Els nens de Wad-Ras

Investigació SÀPIENS: recuperem la història d’un equip d’educadors que el 1970 va transformar la vida dels menors interns al reformatori

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto