Artemisia Gentileschi (1593-1652/53), filla del pintor Orazio Gentileschi, va créixer envoltada de teles i pinzells i ben aviat va demostrar la seva vàlua com a artista. Però l’ofici de pintora era poc convencional per a una dona, i per això era molt habitual que els quadres que les dones produïen els signés el mestre —en aquest cas, el pare. D’Artemisia, se n’han autentificat una trentena d’obres que destaquen per l’ús magistral del clarobscur, que la pintora va aprendre de Caravaggio. Però, per desgràcia, la gran vàlua d’aquesta pintora queda soterrada per un desagradable afer: la violació per part d’Agostino Tassi, un pintor que col·laborava al taller. Quan el pare va denunciar Tassi, es va obrir un procés inquisitorial llarg i penós centrat a posar a prova la noia, obligant-la a declarar sota cruels tortures. Artemisia Gentileschi es va mantenir ferma en l’acusació i Tassi va ser desterrat.

El cas va trasbalsar la societat romana i va arruïnar la reputació de la pintora, que va marxar a Florència per treballar sota el patrocini dels Mèdici. Però l’amarga experiència sens dubte va marcar l’artista, que en molts dels seus quadres mostra dones que s’enfronten a situacions doloroses —Cleòpatra a punt de rebre la mossegada fatal de la serp—, o bé dones poderoses que lluiten contra el domini dels homes —Judit decapitant Holofernes— o dones que exposen el cos nu amb dramatisme, envoltades de símbols sexuals —com aquesta Dànae que rep la pluja daurada amb què, segons el mite, Zeus la va fecundar.