Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Per què va visitar Barcelona Franz Liszt?

L'abril de 1845, el músic hongarès va realitzar una gira de concerts per recaptar fons per a la construcció d'un monument a Beethoven a la ciutat alemanya de Bonn

Jordi Mata
Franz Liszt en una fotografia del 1860
Franz Liszt en una fotografia del 1860 Wikimedia Commons

Calien diners per erigir a Bonn un monument a Ludwig van Beethoven, i el músic i pianista hongarès Franz Liszt (1811-1886) va decidir fer una gira de concerts per recaptar els fons necessaris, gira que el va dur a la península Ibèrica i més concretament a Barcelona, on va romandre entre el 4 i el 21 d’abril del 1845, allotjat a l’Hotel Orient de la Rambla.

El fenomen fan
Va fer un total de sis recitals, un dels quals fou destinat a finalitats benèfiques, repartits entre el Teatre Nou i la seu de la Societat Filharmònica. El públic, atret per la fama de l’artista, va omplir les sales, i el resultat, tot incloent-hi l’opinió dels crítics dels diaris de l’època, va ser un èxit rotund. “Al asomar junto al piano aquella cabellera varonil, viva, simpática y marcada con un tipo particular, es imposible no sentirse predispuesto por cierto impulso atractivo”, deia el periodista del 'Diario de Barcelona' Pablo Piferrer descrivint un dels recitals que Franz Liszt va oferir a la capital catalana.  

En aquells moments, el músic, contemporani de Chopin, Berlioz o Brahms, era considerat el millor pianista del món i el seu encant personal i físic feien estralls entre homes i dones. La 'lisztomania' era una febre que recorria els salons de totes les ciutats per on passava aquest hongarès d’orígens humils i beneït, segons explica la llegenda, pel mateix Beethoven.

Un abans i un després musical
A Barcelona, Liszt va interpretar peces basades en temes de Rossini, Weber i altres compositors, i improvisacions a partir de peticions de la gent, i era tant l’entusiasme pel mestre que en un dels concerts es van deixar anar coloms blancs com a homenatge. Els recitals van marcar un abans i un després popularitzant la música per a piano que, fins aquell moment, no tenia gaire predicament a casa nostra. I és que els repertoris que va portar tenien tots els elements per triomfar: òperes italianes, música popular i, sí, també peces per a piano. 

Escoltar l’hongarès, un clar precedent de les actuals estrelles de la música, no va ser barat, ja que d’acord amb l’excepcionalitat de l’ocasió els preus de les localitats van oscil·lar entre els sis i els 120 rals. Uns preus alts que van ajudar a fer que, finalment, Beethoven tingués el seu monument a Bonn. 

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto