L'11 de febrer de 1890, Josep Pujol, un marsellès d’origen català, va debutar al Moulin Rouge de París. Pujol era un gran artista d’un instrument fins aleshores rebutjat i, fins i tot, menystingut: el cul. L’habilitat de Pujol a l’hora de tirar-se pets era magistral. Era capaç d’aspirar aire per l’anus en una quantitat extraordinària i, després, modular la sortida del gas de tal manera que sonés com un instrument de vent, mai més ben dit. L’èxit va ser extraordinari i immediat, tothom volia veure el nou fenomen musical. Durant quatre anys, va actuar en una sala annexa al Moulin Rouge, un elefant de pedra i cartró buit per dins que estava als jardins del cabaret. En aquella sala tancada, alimentada per l’aire que sortia dels budells de Le Pétomane, el seu nom artístic, van gaudir de les representacions gent tan important com el príncep de Gal·les, el rei Leopold I de Bèlgica o el cèlebre psiquiatre austríac Sigmund Freud.

Pujol va acabar barallat amb la direcció del cabaret perquè regalava exhibicions gratuïtes del seu art. El geni del meteorisme va lluir el seu virtuosisme molts anys, fins que l’edat li ho va impedir.