S'HO MEREIXEN
Elles també haurien de tenir un carrer. Envia la teva proposta
Elles també haurien de tenir un carrer
Preguntes i respostes

Quin pintor distorsionava els cossos de les dones?

Obsessionat per buscar l'ideal, Jean-Auguste-Dominique Ingres rebutjava la realitat i modificava les proporcions de les models que pintava

Montse Armengol
'La gran odalisca', de Dominique Ingres (1814)
'La gran odalisca', de Dominique Ingres (1814) Wikimedia Commons

Jean-Auguste-Dominique Ingres va ser el màxim exponent del neoclassicisme francès del principi del segle XIX. Gran amant del dibuix, experimentava sempre amb les línies corbes, i per això li agradava pintar el cos femení. Però Ingres s’obsessionava tant a buscar l’ideal que no podia acceptar la realitat si no estava a l’altura de les seves aspiracions. Si observem aquesta odalisca, ens adonarem que és massa allargassada. Sembla que el pintor no en tenia prou amb les corbes de les dones reals, i les perllongava al seu gust.

El recurs de distorsionar els cossos per adaptar-los a unes composicions complexes no era res de nou en la història de l’art, ja que els manieristes, al segle XVI, es van fer un fart de dibuixar madones de colls extremament llargs i nimfes en torsions exagerades. Però si bé els manieristes jugaven a fer-ho evident, Ingres, en canvi, pretén que ens empassem que les dones que pinta són reals.

Una 'dona objecte' que ens mira, però que està feta per ser mirada
L’odalisca és versemblant a primera vista, i cal mirar-la bé per observar que la curvatura de la columna vertebral i la rotació de la pelvis són impossibles (segons un estudi anatòmic, presenta tres o quatre vèrtebres de més), i que el braç esquerre és més curt que el dret. Els crítics de l’època ho van atribuir a un error del pintor, però el cert és que Ingres realitzava aquestes distorsions deliberadament. Tenia la convicció que pintava formes perfectes, perquè responien a les proporcions clàssiques tal com ell les entenia. D’aquesta manera converteix la dona en una veritable esclava, una 'dona objecte' que ens mira, però que està feta per ser mirada.

Subscriu-t'hi

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada número 252 de SÀPIENS (març 2023)

El Noi del Sucre

100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí, el gran líder del sindicalisme català

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto