Biodramina, lipograsil, gelocatil, Almax, Dormidina... Totes aquestes marques ens recorden medicaments que formen part de la nostra memòria. El que és més desconegut, però, és que totes pertanyen a empreses farmacèutiques catalanes de gran tradició: Uriach, Ferrer, Esteve i Almirall. Totes també duen com a ensenya els cognoms dels fundadors, empresaris pioners que han fet de la indústria farmacèutica catalana un referent internacional. Darrere d’aquestes marques mítiques tenim també nissagues de farmacèutics, com els Esteve. Els laboratoris, fundats pel senyor Esteve, van iniciar la seva activitat l’any 1929 i van ser els primers a sintetitzar la penicil·lina a l'Estat espanyol, motiu pel qual el seu descobridor, el premi Nobel Alexander Fleming, va visitar-los l’any 1948.

Les marques de medicaments són clau en el desenvolupament de la indústria. Darrere d’una marca, sol haver-hi una patent i, darrere de la patent, molts anys d’investigació que requereixen un munt d’inversió avançada abans de començar a ingressar res. Per això, des de sempre, les empreses del sector han invertit molts diners en publicitat: perquè, quan tinguem insomni, pensem en la Dormidina; quan tinguem mal de cap, en el Gelocatil, i quan tinguem por de marejar-nos, no ens oblidem de la Biodramina. Perquè recordar-se de la doxilamina, el paracetamol i el dimenhidrinat, a més de ser més difícil, afavoreix la venda dels genèrics.