El jove rei Carles va fer cap a Catalunya, quan va començar a regnar, per tal que les Corts catalanes ratifiquessin la seva proclamació. Entre unes pestes i algunes discussions, Carles es va estar a Catalunya un any, aproximadament –més del que tenia pensat–, bàsicament, a Molins de Rei. Potser per això, la catedral de Barcelona va poder acollir l’esdeveniment internacional més important de la seva història: la reunió del capítol del Toisó d’Or. L’orde cavalleresc s’havia fundat noranta anys abans per contraposar-lo a l’orde de la Lligacama anglesa, i sempre havia estat controlat per la monarquia borgonyona i els seus hereus, els Habsburg.

Això havia fet que Carles V ara en fos el mestre principal, després que un parell de mesos abans hagués mort el seu avi, Maximilià I d’Àustria. A l’orde del Toisó, hi pertanyien molts reis i senyors que podien ser clau en l’elecció, l’any següent, del nou cap del Sacre Imperi Romanogermànic. Per això Carles no va voler retardar la reunió i va decidir fer-la a Barcelona.

Quatre dies de luxe
La reunió va durar quatre dies i va acollir el bo i millor de l’aristocràcia europea. Per a la commemoració es van pintar els seients del cor de la catedral amb els colors dels senyors que hi eren presents, i avui en dia encara es poden admirar, malgrat una restauració maldestra que es va fer al segle XIX. L’objectiu del jove rei era molt simple, volia que aquells territoris tan dispersos a tot Europa en els quals ell tenia algun poder se sentissin units i propers. Els visitants i les delegacions van celebrar desfilades, banquets, balls i cerimònies dignes de les llegendes artúriques, i Carles va posar les bases per a la seva elecció, un any i mig després, com a emperador. Reis, comtes, marquesos i ducs van passar quatre dies a Barcelona, es van vestir amb tot luxe i van participar en tota mena de festes i reunions mundanes. Més o menys com es fa al congrés del Mobile a hores d’ara...