Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quan va néixer el ioga?

El seu origen es remunta als Vedes, un conjunt d'himnes religiosos transmesos oralment que van establir les bases de l'hinduisme i on s'esmentaven moltes de les característiques dels ioguis

Àlex Novials (text), Laia Villegas (assessorament)
Representació de dues dones ioguis del segle XVII-XVIII, a l'Índia
Representació de dues dones ioguis del segle XVII-XVIII, a l'Índia Wikimedia Commons

Conta una llegenda hindú que, en temps immemorials, a la platja d’una illa remota, el déu Xiva va iniciar la seva esposa Parvati en els misteris del ioga. Parvati es va adormir, però la lliçó la va escoltar des del mar un poderós savi al qual se l’havia empassat un peix. Shiva va reconèixer la grandesa d’aquest savi i, lluny de castigar-lo per haver-lo espiat, li va concedir l’autoritat per ensenyar la pràctica del ioga. Així va començar la transmissió d’aquest coneixement a la humanitat, en una línia de mestre a deixeble que es remunta, doncs, al mateix déu Xiva.

Seguint la pista dels primers ioguis
Ja en el terreny de la història, les coses no són tan senzilles. Les arrels més profundes de l’hinduisme —i per tant del ioga— les trobem als Vedes, un conjunt d’himnes religiosos transmesos oralment durant generacions. Molt probablement es tracta de les composicions literàries més antigues en qualsevol llengua: els especialistes consideren que el gruix de les composicions pertanyen al tercer mil·lenni abans de la nostra era, si no al quart.

Però, què és exactament el ioga? La paraula deriva de l’arrel sànscrita 'yuj', que té diversos significats: es pot traduir per ‘controlar’, ‘unir’, ‘conjugar’... Podem definir el ioga com aquell conjunt de pràctiques físiques, mentals i espirituals desenvolupades dins de la tradició índia que tenen com a finalitat donar accés a un estat de pau interior i de contemplació religiosa.

En la seva forma més arcaica, el ioga era una combinació d’adoració ritual i meditació, amb una estreta associació amb el culte sacrificial que es troba a la base de la cosmovisió vèdica. Als Vedes rarament apareix el terme ‘ioga’, però els seus versos estan imbuïts d’un simbolisme que evoca les pràctiques psicofísiques que s’associen amb el ioga. Les meditacions dels 'rishis' (‘vidents’) que van compondre els Vedes contenen moltes de les característiques que s’associen als ioguis: concentració, atenció, austeritat i privacions, regulació de la respiració en connexió amb el recitat dels himnes rituals, experiències visionàries i, sobretot, el concepte d’autosacrifici per assolir l’encontre amb la realitat transcendent.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto