El que sens dubte seria el personatge més popular dels 120 anys d'història del Zoo va arribar d'Ikunde, a Guinea Equatorial, la colònia espanyola que a mitjan segle XIX era la principal font de subministrament d'animals del Zoo de Barcelona.

Allà vivia el primatòleg català Jordi Sabater Pi, davant del qual es va plantar un dia d'octubre del 1966 el caçador Benito Mandyé amb una cosa mai vista: una cria de goril·la de pèl blanc. Mandyé li va demanar per ella 20.000 pessetes. Uns camperols havien matat uns primats que se'ls menjaven els conreus i es van trobar aquesta gran sorpresa abraçada al cos de la seva mare morta.

Domesticat en 15 dies
Conscient del valor de l'animal, però també del seu precari estat de salut, el científic li va dir que només li pagaria si al cap d'uns dies continuava viu. El goril·la blanc es va salvar, Mandyé va cobrar 11.500 pessetes i el Zoo va atraure la mirada del món durant dècades amb un espècimen irrepetible. En quinze dies, Sabater Pi el va dur al "llindar de la domesticitat" (el temps habitual és d'entre un i dos mesos) i el va enviar cap a Barcelona, on va esdevenir el símbol del parc fins que va morir per eutanàsia el 24 de novembre de 2003, ja que patia un càncer de pell incurable.

Sabater Pi va lamentar sempre ésser conegut com el descobridor del Floquet de Neu, i no per la seva important activitat científica. Però —assegurava— ni un sol cop es va penedir d'haver rebutjat l'oferta d'un milió de dòlars per vendre el primat albí a l'Exposició Universal de Mont-real del 1967.