L'any 1412, sant Vicent Ferrer retornà a València després de participar en un dels episodis històrics més transcendentals que viuria el frare dominic al llarg de la seva vida. Ferrer venia de la població de Casp, on tot just s'havien reunit els nous representants de la Corona d'Aragó -tres aragonesos, tres catalans i tres valencians- per triar successor del rei Martí l'Humà, mort sense descendència. 

Els dos principals candidats eren el comte Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera. El vot de Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci van decantar la balança a favor del candidat de la dinastia dels Trastàmara, fet que va permetre l'entrada d'aquesta dinastia castellana al cim del poder de la corona catalanoaragonesa.

Més enllà d'aquesta puntual activitat política, el llegat de sant Vicent Ferrer supera fins i tot l'àmbit eclesiàstic, com demostra la devoció que desperta en molts llocs d'Europa. L'home a qui l'Església va reconèixer més de vuit-cents miracles en ser canonitzat, va néixer a València l'any 1350. Eren temps convulsos i mentre el jove Vicent es convertia en un brillant teòleg i confessor de reis, Europa es va veure arrossegada per una profunda crisi de valors, fam, malalties i guerra.

El do de les llengües
És en aquest context quan el frare, en una visió, va rebre l'encàrrec d'evangelitzar el món davant la imminència del Judici Final. Durant els propers vint anys, sant Vicent va recórrer mig continent acompanyat sempre per centenars de persones. Predicava en català i el prodigi era que, anés on anés, els oients l'entenien en la seva pròpia llengua, possiblement perquè aleshores les llengües romàniques estaven menys evolucionades.