Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quants miracles va fer sant Vicent Ferrer?

En ser canonitzat, l'Església va reconèixer al dominic valencià més de vuit-cents prodigis

23 de gener de 2020
Panell de ceràmica situat a la façana de l'església de Santa Mònica de València que mostra sant Vicent Ferrer entrant sota pal·li a la ciutat
Panell de ceràmica situat a la façana de l'església de Santa Mònica de València que mostra sant Vicent Ferrer entrant sota pal·li a la ciutat José Gimeno

L'any 1412, sant Vicent Ferrer retornà a València després de participar en un dels episodis històrics més transcendentals que viuria el frare dominic al llarg de la seva vida. Ferrer venia de la població de Casp, on tot just s'havien reunit els nous representants de la Corona d'Aragó -tres aragonesos, tres catalans i tres valencians- per triar successor del rei Martí l'Humà, mort sense descendència. 

Els dos principals candidats eren el comte Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera. El vot de Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci van decantar la balança a favor del candidat de la dinastia dels Trastàmara, fet que va permetre l'entrada d'aquesta dinastia castellana al cim del poder de la corona catalanoaragonesa.

Més enllà d'aquesta puntual activitat política, el llegat de sant Vicent Ferrer supera fins i tot l'àmbit eclesiàstic, com demostra la devoció que desperta en molts llocs d'Europa. L'home a qui l'Església va reconèixer més de vuit-cents miracles en ser canonitzat, va néixer a València l'any 1350. Eren temps convulsos i mentre el jove Vicent es convertia en un brillant teòleg i confessor de reis, Europa es va veure arrossegada per una profunda crisi de valors, fam, malalties i guerra.

El do de les llengües
És en aquest context quan el frare, en una visió, va rebre l'encàrrec d'evangelitzar el món davant la imminència del Judici Final. Durant els propers vint anys, sant Vicent va recórrer mig continent acompanyat sempre per centenars de persones. Predicava en català i el prodigi era que, anés on anés, els oients l'entenien en la seva pròpia llengua, possiblement perquè aleshores les llengües romàniques estaven menys evolucionades.

Subscriu-t'hi

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto