Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què denunciava el quadre 'El rai de la Medusa' de Théodore Géricault?

En el quadre, que evocava el naufragi de la fragata 'Medusa', el pintor francès va mostrar amb tota la cruesa la corrupció d'un règim que abandonava els desfavorits a la seva sort

Montse Armengol
Théodore Géricault, 'El rai de la Medusa' (1819)
Théodore Géricault, 'El rai de la Medusa' (1819) Wikimedia Commons

Sota el títol 'Escena d’un naufragi', Géricault desplegava tots els recursos del romanticisme en un tema dramàtic fora mida, per guanyar-se el públic del prestigiós Saló de París del 1819. En aquest quadre retratava l’agonia i la mort amb el màxim realisme, ja que el pintor va visitar hospitals, asils i tanatoris per documentar-se amb un gran nombre d’esbossos de bojos, moribunds i cadàvers. Però no va ser l’alt grau de realisme allò que va provocar l’escàndol de les autoritats, sinó el fet que Géricault evoqués un succés que havia commocionat la societat francesa: el naufragi de la fragata 'Medusa'.

Nobles, militars i oficials primer
La 'Medusa' va salpar el juny del 1816 per prendre possessió del Senegal, carregada d’aristòcrates que volien treure profit de la nova colònia. Passatgers i tripulació sobrepassaven amb escreix la capacitat de la nau. Quan va naufragar, els nobles, militars i oficials van cuitar a ocupar els bots de salvament. La resta, fins a 147 persones, es van amuntegar sobre un precari rai que els bots havien de remolcar, però al cap de dues hores es van tallar les amarres, deixant els nàufrags en la desesperació.

Durant 13 dies, sobre el rai es va desfermar la lluita per la supervivència, amb motins, assassinats i casos de canibalisme. El seus dos únics supervivents van denunciar posteriorment els oficials. Però la denúncia més eficaç va ser, sens dubte, la de Géricault, en mostrar amb tota la cruesa la corrupció d’un règim que abandonava els desfavorits a la seva sort.

Subscriu-t'hi

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Un homenatge al patrimoni català

Reivindiquem el nostre patrimoni a través de 10 monuments que també permeten resseguir la nostra història

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto