Josep Trueta va llicenciar-se en medicina el 1921, es va doctorar un any després i va començar a treballar sota el mestratge de Manuel Corachan a l'Hospital de Sant Pau, on va esdevenir cap de cirurgia. Als anys trenta, i especialment durant la Guerra Civil, va desenvolupar un innovador tractament de fractures obertes que consistia a tractar-les com si estiguessin infectades i immobilitzar-les tot seguit. El mètode va ser adaptat pels cirurgians de l'exèrcit republicà i va acabar donant lloc a l’obra "El tractament de les fractures de guerra". Exiliat el 1939, els britànics el van reclutar perquè els ajudés a organitzar la defensa passiva de la ciutat davant l’esclat imminent de la Segona Guerra Mundial. Allà va publicar en anglès el seu llibre sobre fractures de guerra i el "mètode Trueta" va ser adoptat pels exèrcits aliats.

Abans de Trueta 
Al principi de la Primera Guerra Mundial, la majoria dels soldats ferits amb una fractura oberta causada per una bomba morien abans d'arribar a l'hospital. El cirurgià britànic Robert Jone (1857-1933) va aconseguir rebaixar la xifra amb l'invent d'una mena de fèrules i corretges que servien per immobilitzar el membre lesionat abans de col·locar-lo a la llitera. Un altre nom a tenir en compte va ser el del cirurgià ortopèdic de Pennsilvània Hiram Winnet Orr (1877-1926). Va idear un guix per immobilitzar les fractures, un mètode que permetia un millor trasllat dels ferits al front. De fet, va ser partint d'aquesta recerca que Josep Trueta va aconseguir a l'Hospital Sant Pau la victòria definitiva sobre la gangrena.

Els cinc punts clau del "mètode"
Després d'observar com evolucionaven els seus pacients amb el mètode d'Orr, Trueta hi va anar introduint millores molt significatives, que acabaria estructurant en cinc punts: tractament quirúrgic immediat, neteja de la ferida, excisió (extirpar tallant), drenatge i immobilització amb l'embenat de guix. Tots els punts eren importants, però, segons el doctor, la clau era el tercer. Afirmava que sense una correcta extirpació de les parts malmeses la tècnica era ineficient i, fins i tot, podia acabar essent contraproduent.