L’agost del 1942, Colom, al capdavant de tres vaixells, va abandonar la península Ibèrica per iniciar un viatge que l’havia de dur, si els seus càlculs haguessin estat correctes, fins a les costes d’Àsia. Després d’una aturada a les illes Canàries, els vents alisis el conduïren fins a terra americana, concretament a una de les petites Antilles. La colonització del continent acabava de començar.

El 12 d’octubre de 1492 Colom va arribar a terra americana. Imagineu que els vents l’haguessin dut a les terres del nord del continent, les mateixes a les quals ja havien arribat feia segles els vikings. Es tractava d’un territori tan ample que impedia seguir navegant vers ponent. A més, l’absència d’or, plata i altres riqueses -i la presència de nadius no esclavitzables perquè mai no haurien acceptat produir per sobre de les seves necessitats- potser hauria implicat que els castellans haguessin menyspreat aquell món, com ja havien fet els nòrdics o farien més tard els portuguesos al Brasil.

Si Colom hagués desembarcat al nord del continent americà, les coses haurien variat substancialment. La Corona castellana era militarment expansionista (en els últims segles de l’anomenada Reconquesta saquejà abastament) i comercialment agosarada, ja que va heretar les xarxes mercantils centrades a Sevilla o Cartagena, cosa que explicaria que financés el temerari projecte de Colom. En no reeixir, hauria obligat l’enginy bèl·lic castellà a cercar feina, per la qual cosa haurien assaltat el Magrib seguint un corrent agressiu que ells anomenaven 'croada'.

Si no hagués arribat argent de Potosí o de Zacatecas, no s’hauria encetat la política exterior que implicà comprar la corona imperial per a Carles I i massa guerres contra Holanda, França o Anglaterra; unes de tantes causes de la decadència, imparable a final del segle XVII. I els castellans no haurien hagut de menester naus de guerra o civils per creuar l’Atlàntic, ni espoliar intensament les Índies. Ni tampoc hauria calgut desforestar grans quantitats de bosc.

Sense genocidis ni esclaus
Si Colom hagués desembarcat al nord d’Àfrica, no s’hauria perpetrat una hecatombe demogràfica, ni s’hauria produït el genocidi del 90% de la població nadiua en el migrat 15% del Nou Continent que els castellans aconseguiren controlar. Tampoc no s’haurien segrestat milions d’africans per tal que els pocs supervivents de les caceres i el transport atlàntic treballessin com a esclaus a plantacions, mines o prostíbuls. Ni hauria calgut fer els càlculs que diuen que es traginaren cap a Amèrica entre 15 i 20 milions de persones, i que durant el període, entre caceres, trasllats i guerres per obtenir esclaus, Àfrica perdé 100 milions d’habitants.

Societats antagòniques
Certament, si Colom hagués desembarcat la nord del continent americà, l’evolució hauria estat sensiblement diferent, sense la sagnia humana i la pertorbació econòmica social i política que suposà aquest tràfic.

Si Colom hagués desembarcat al nord del continent americà, podríem fantasiejar sobre com hauria evolucionat el Nou Món sense l’escomesa castellana. No oblidem que la seva organització social era antagònica de l’europea. Nacions de caçadors recol·lectors sense estat senyorejaven en un 85% del territori i, a la resta, hi havia uns pocs àmbits que produïen per sobre de les seves necessitats en benefici dels pocs que controlaven el poder. Castella ocupà ben poca cosa més que aquest 15% on destacaven el regne asteca, que potser hauria derrotat els veïns que patien la seva feixuga tirania i els hauria exigit més presoners per als seus sacrificis humans, i el Tawantisuyu, governat pels inques, que qui sap si haurien esdevingut una societat socialista d’estat basada en la planificació.