Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Preguntes i respostes

Què hauria passat si el sud hagués guanyat la guerra de Secessió americana?

Els estats del sud haurien acabat abolint l’esclavitud, però haurien evolucionat cap a un règim racista a l’estil de l’apartheid sud-africà. I, com aquest, haurien participat en les guerres mundials al costat de les potències aliades

Alfred Bosch
25 de juny de 2019
1 El fet històric
La batalla de Gettysburg
La batalla de Gettysburg

El 1861, els estats del sud dels Estats Units van separar-se del nord i van crear una confederació. Els ianquis, liderats pel republicà Abraham Lincoln, eren partidaris de l’abolició de l’esclavatge, d’un règim més centralitzat i del proteccionisme. Van declarar la guerra als sudistes, que havien proclamat president Jefferson Davis. Una societat industrial de 22 milions d’habitants s’enfrontava a una de nou milions, que basava l’economia en el treball esclau i en les plantacions de cotó. El conflicte va durar fins al 1865 i va acabar amb la derrota dels confederats.

2 La hipòtesi
Retrat del president dels EUA Ulysses S. Grant
Retrat del president dels EUA Ulysses S. Grant Library of Congress

El cabdill militar confederat, Robert E. Lee, va encadenar tot un seguit de victòries inesperades durant els primers anys. Els exèrcits ianquis, que eren molt superiors, van patir canvis constants de lideratge i van acusar el pes d’una campanya de conquesta, mentre el sud només es defensava. De fet, la situació d’estancament no es va capgirar fins a la batalla de Gettysburg i el comandament d’Ulysses S. Grant. Per un moment, imaginem que la Confederació, amb una mica de sort i més suport exterior, hagués resistit fins a forçar un final pactat. Què hauria passat?

3 El desenllaç: la Unió, partida
Adolf Hitler saludant les tropes alemanyes l'abril del 1932
Adolf Hitler saludant les tropes alemanyes l'abril del 1932

 

No és gaire versemblant la hipòtesi de la pel·lícula 'CSA', que imagina l’ocupació del nord i la creació d’una confederació feixista al conjunt del territori que ocupen els actuals Estats Units. Els sudistes, simplement, no tenien prou recursos per invertir la història fins a tal extrem. Però sí que és plausible la ficció del serial novel·lat 'Timeline 191', que parteix la Unió en dues potències diferents.

Aquesta suposició arrencaria del suport d’alguns governs europeus al Dixieland. De fet, França i el Regne Unit estaven interessats en uns Estats Units més dèbils, que no competissin tant amb la seva producció industrial —i en una Confederació independent que els hauria assegurat el proveïment de cotó per als seus telers. Suposem, doncs, que europeus i sudistes s’haguessin posat d’acord i haguessin establert una entesa històrica. La secessió americana hauria prosperat. Els estats del sud, en aquesta eventualitat, s’haurien girat cap al Carib i el nord de Mèxic per fiançar el seu poder. Acabarien abolint l’esclavitud, és clar, però evolucionarien cap a un règim racista a l’estil de l’apartheid sud-africà. I, com aquest, participarien en les guerres mundials al costat de les potències aliades.

Per tant, les grans conteses del segle XX haurien tingut a l’Amèrica del Nord el seu gran teatre. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, el sud i els canadencs britànics haurien fet pinça contra la Unió ianqui, que s’hauria rendit com ho va fer Alemanya davant els aliats.

Berlín, capital del món
La Segona Guerra Mundial, però, hauria representat la revenja dels Estats Units contra els confederats. El seu potencial econòmic, l’aliança amb el poder de Hitler i la invenció de la bomba atòmica haurien permès la victòria del nord. A Europa, els nazis haurien tingut les tropes nord-americanes com a amigues, i per tant, esclafarien ràpidament la resistència britànica. Els russos no s’unirien a una causa perduda per salvar les democràcies capitalistes. El resultat és que Europa quedaria sotmesa als alemanys, i és a l’altra banda de l’oceà on es viuria una postguerra traumàtica. Els ianquis haurien ocupat la Confederació, i descobririen al món els camps d’extermini de negres. Nord i sud serien finalment unificats, i es restablirien els Estats Units, amb l’afegit del Canadà. Començaria un període de reconciliació i de reconstrucció a l’Amèrica del Nord.

En paral·lel, l’alemany ja s’hauria convertit en l’idioma universal, el nazisme s’hauria anat endolcint gradualment i s’hauria revestit d’una capa de respectabilitat. Berlín hauria esdevingut la capital econòmica del món.

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto