Preguntes i respostes

Què hauria passat si Jaume I no hagués conquerit Mallorca?

Si la campanya del ‘Conqueridor’ hagués fracassat, la nació catalana hauria desaparegut absorbida per Castella o França

Alfred Bosch
5 de setembre de 2018
1 El fet històric: l’any 1229, Jaume I va conquerir l’illa de Mallorca
Estàtua de Jaume I a la plaça Espanya de Palma
Estàtua de Jaume I a la plaça Espanya de PalmaWikimedia Commons

L’any 1229, el rei Jaume I va conquerir l’illa de Mallorca. Ja feia anys que la corona somiava establir una base mediterrània a les illes, i de fet no era la primera expedició en aquest sentit. En la campanya del Conqueridor, encapçalada en persona pel monarca, no hi van voler participar els nobles aragonesos: hi van anar bàsicament tropes i diners catalans. La ràpida derrota dels musulmans va comportar la cristianització de Mallorca, la seva entrada en l’òrbita catalana i el principi d’una gran expansió marítima. En pocs anys, el regne de Catalunya i Aragó gairebé va duplicar territori i població.

2 La hipòtesi: si la campanya catalana hagués fracassat, Jaume I hauria renunciat per sempre a conquerir l’illa
Berenguer de Palou a la dreta de Jaume I en una escena militar a les pintures murals de la conquesta de Mallorca
Berenguer de Palou a la dreta de Jaume I en una escena militar a les pintures murals de la conquesta de MallorcaWikimedia Commons

Suposem que les hosts de Jaume I no haguessin pogut mantenir l’ocupació, tal com li havia passat un segle abans a Ramon Berenguer III, que va patir contraatacs musulmans i va haver d’abandonar l’illa. Imaginem que la resistència local hagués estat més tenaç, que hagués comptat amb reforços, o simplement que la campanya catalana hagués fracassat. Jaume I hauria d’haver renunciat a la idea d’envair l’illa, probablement per sempre, ja que l’empresa no interessava a l’aristocràcia aragonesa, d’orientació més continental. La història s’hauria escrit d’una altra manera, radicalment diferent, a Mallorca i segurament també a tota la regió de la Mediterrània occidental.

3 El desenllaç: la nació catalana s’hauria quedat sense la seva gloriosa etapa medieval i hauria desaparegut a causa d’una annexió amb Castella o França
'Testament de Jaume I', obra d'Ignasi Pinazo Camarlench
'Testament de Jaume I', obra d'Ignasi Pinazo CamarlenchWikimedia Commons

Els Països Catalans no haurien existit ni en l’imaginari col·lectiu. En fracassar l’expedició mallorquina, el Casal de Barcelona hauria renunciat a empreses més ambicioses al País Valencià i, per descomptat, a la Mediterrània en general. O potser hauria aspirat, a tot estirar, a reforçar les fronteres amb incursions puntuals. Sense les espectaculars conquestes del segle XIII, l’era daurada de les armes i el comerç català hauria patit un revés rotund. El més probable és que Catalunya i Aragó haguessin quedat circumscrites al nord peninsular, que haguessin esdevingut reialeses pirinenques tenallades per altres potències i condemnades a fer un paper històric similar a la Navarra medieval.

La llengua i la cultura catalanes se n'haurien ressentit molt
Ramon Llull i Anselm Turmeda no haurien tingut raó de ser; Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi, tampoc; les quatre cròniques, sens dubte, no haurien vist la llum. El gòtic català no s’hauria expandit fins a Eivissa i Alacant; els Borja no haurien estat papes; les ensaïmades no ens haurien endolcit els esmorzars; la paella portaria un altre nom, i les fogueres de Sant Joan no passarien de l’Ebre.

En compensació, no haurien existit els presidents Matas i Camps, que s’haurien dit López i González, i no serien portaveus de cap esquizofrènia nacional. La llengua i la cultura catalanes, en resum, haurien quedat molt disminuïdes, restringides amb sort al territori estricte del Principat.

Mallorca no hauria resistit gaire temps i el Principat s'hauria ofegat
No és imaginable, d’altra banda, que la ‘Mayurqa’ islàmica hagués aguantat els embats cristians durant gaire temps. Com a la resta del quadrant nord-occidental de la Mediterrània, en un moment o altre hauria estat liquidada per l’anomenada ‘reconquesta’. Hauria caigut sota la grapa d’algun altre regne cristià, com ara Castella o França. I potser València, també. En qualsevol cas, l’absència del poder català medieval hauria redibuixat el mapa de la regió. Ens ho podem imaginar sense gaire esforç; un reialme petit, entre l’Ebre i els Pirineus, molt més dominat pel pes de la noblesa aragonesa, i atrapat al nord i al sud pels dos gegants de la política europea.

L’ofec de la nació catalana hauria estat definitiu. S’hauria produït una unió amb Castella o amb França, o una partició per conquesta i annexió, sense la força i el prestigi que esgrimiria Ferran el Catòlic en el moment de la unió peninsular. Despullats de tota autonomia, no hauria calgut arribar a la desfeta del 1714; la defunció d’un país s’hauria escrit molt abans. La història catalana no hauria comptat amb les seves glòries medievals, i el petit idioma del Principat s’hauria dissolt en un patuès en vies d’extinció, com ara l’occità o el bable. Això potser es consumarà algun dia, però fins i tot així podem afirmar que la conquesta de Mallorca ho haurà ajornat uns segles.

Subscriu-t'hi

PORTADA SAPIENS 198

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

PORTADA SAPIENS 198

Totes les dones de la guerra civil

Mirem el conflicte amb els ulls de 12 dones que la van viure en primera persona

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto