Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què hauria passat si la República Anglesa de Cromwell s’hagués consolidat?

Anglaterra hauria començat una política exterior agressiva, que l’hauria portat a aconseguir el control de l’Amèrica hispana

Agustí Alcoberro
1 El fet històric: Carles I va ser executat i Cromwell es va convertir en lord protector de la Commonwealth
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra

La Revolució Anglesa, que inicialment va enfrontar el monarca Carles I i el Parlament, es va saldar amb l’execució del rei i la proclamació de la Commonwealth o República (1649). El seu home fort, Oliver Cromwell, en va esdevenir lord (‘senyor’) protector l’any 1653, amb el rang de cap d’Estat. Quan va morir (1658) va ser succeït pel seu fill Richard. Tanmateix, Richard va dimitir l’any següent i Carles II, fill del monarca executat, va recuperar la corona.

2 La hipòtesi: si Cromwell no hagués instaurat una república de sistema hereditari, Anglaterra hauria dominat l'Amèrica hispana
Retrat d'Oliver Cromwell fet per Samuel Cooper
Retrat d'Oliver Cromwell fet per Samuel Cooper

El règim republicà establert per Oliver Cromwell podria haver-se consolidat si en comptes d’esdevenir una mena de “república hereditària”, cedida al seu fill, s’hagués posat en mans d’algun dels caps de l’exèrcit revolucionari que havia anihilat el rei Carles I. Llavors, sota una dictadura militar revolucionària, Anglaterra hauria començat una política exterior agressiva, que l’hauria portat a aconseguir el control de l’Amèrica hispana. La burgesia de Londres n’hauria estat la principal beneficiada.

3 El desenllaç: es podria haver evitat la guerra de Successió
'L'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch, immortalitza el moment de la caiguda de Rafael Casanova al setge de Barcelona durant la guerra de Successió
'L'Onze de Setembre', d'Antoni Estruch, immortalitza el moment de la caiguda de Rafael Casanova al setge de Barcelona durant la guerra de Successió

La República de Cromwell havia eliminat el conflicte que hi havia entre un monarca autoritari i un Parlament constitucionalista. Tanmateix, amb aquest pas, n’havia creat un altre: el que havia d’enfrontar l’exèrcit –revolucionari i radicalment purità– i el Parlament, força més pragmàtic, plural i tolerant. Els caps militars, amb Cromwell al capdavant, no podien acceptar els plantejaments democràtics i igualitaristes, o fins i tot protocomunistes de col·lectius que exigien la igualtat econòmica i l’abolició de la propietat privada.

Per la seva banda, el Parlament recelava d’un exèrcit que havia esdevingut un poder incontrolat i amb tendències autoritàries. Al capdavall –recordaven– la revolució contra Carles I havia tingut el seu origen en la negativa parlamentària a acceptar l’augment indiscriminat dels impostos reials, que tenia com a objectiu final crear un exèrcit professional.

A la mort d’Oliver Cromwell, però, la perpetuació de la dictadura militar republicana hauria comportat la supeditació de qualsevol fórmula parlamentària al poder de l’exèrcit. Però, paradoxalment, també hauria garantit la llibertat religiosa i política dels ciutadans d’Anglaterra. El règim republicà s’hauria consolidat mitjançant els èxits militars, com ja ho va fer en temps d’Oliver Cromwell, quan la Commonwealth sortí victoriosa de tots els seus reptes: la dominació colonial i violenta d’Irlanda, la submissió d’Escòcia i l’enfrontament amb l’imperi hispànic, que comportà l’ocupació britànica de Jamaica.

Domini comercial
Aquesta tendència, corregida i augmentada, hauria significat, a mitjà termini, la dominació dels espais econòmicament més rendibles de l’Amèrica hispana. I també el control de les principals mines de plata, de les grans ciutats i dels enclavaments de la ruta del tresor. La dominació americana hauria donat feina, prestigi i poder a l’exèrcit vencedor de la guerra civil; hauria enriquit la burgesia de Londres i hauria donat nous motius d’expansió al clergat purità i a les sectes dissidents.

La dominació d’Hispanoamèrica abans de la fi del segle XVII hauria accelerat el desenvolupament comercial i manufacturer d’Anglaterra. Fet i fet, potser hauria evitat la guerra de Successió de la monarquia hispànica, en què el domini comercial americà va actuar com una autèntica temptació per a totes les potències europees, i també hauria modificat l’estructura de l’imperi britànic, menys sòlid a l’Àfrica negra i a l’Índic.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto