QUIN VA SER L'EQUIP DEL RÈGIM?
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
El SÀPIENS que Florentino no vol que llegeixis
Preguntes i respostes

Què hauria passat si no s'hagués produït l'expulsió dels moriscos al segle XVII?

La noblesa els hauria utilitzat com a instrument d’ordre fins a l’inici del segle XX, quan la guerra del Marroc els hauria convertit en un grup incòmode

Agustí Alcoberro
1 El fet històric: Felip III decreta l'expulsió dels moriscos peninsulars
'L'expulsió dels moriscos' (1894), Gabriel Puig Roda
'L'expulsió dels moriscos' (1894), Gabriel Puig Roda Joanbanjo - Wikimedia Commons

El 9 d'abril de 1609, el mateix dia en què va signar la treva amb els rebels holandesos, Felip III va decretar l'expulsió dels moriscs peninsulars. La mesura va afectar unes 276.000 persones. Els seus efectes van ser particularment devastadors al País Valencià, d’on van haver de marxar unes 135.000 persones; és a dir, aproximadament un terç de la població. A Aragó, van haver d’exiliar-se 61.000 moriscos (un 20% dels habitants del regne). A Catalunya, on hi havia uns 8.000 moriscos, en van haver de marxar 5.000.

2 La hipòtesi
Vestit de passeig de les dones morisques
Vestit de passeig de les dones morisques Christoph Weiditz/ Wikimedia Commons

La mesura obeïa a recels històrics, de tipus cultural i religiós, però també estratègics. La propaganda antimorisca havia insistit en el paper actiu d’aquesta minoria com a cinquena columna davant les amenaces de l’islam, reals (pirateria) o suposades (gran invasió turca). Si no els haguessin expulsat, els moriscos haurien estat un instrument d’ordre, a favor de la noblesa i de la corona. Això fins a començament del segle XX, quan l’inici de la guerra del Marroc els hauria convertit en un col·lectiu incòmode.

3 El desenllaç: un col·lectiu no assimilat
Dansa morisca
Dansa morisca Christoph Weiditz/ Wikimedia Commons

A Catalunya, la població morisca es concentrava a les comarques de l’Ebre i del Segre. Es tractava d’un col·lectiu pagès, en un procés avançat d’integració, fet que pot explicar la no-expulsió dels moriscos del bisbat de Tortosa.  A la corona de Castella, els moriscos es concentraven a Andalusia i la Manxa. Habitaven a les ciutats, on feien treballs urbans i també es trobaven en una fase avançada d’aculturització. En aquestes àrees, les restes de la cultura araboislàmica s’haurien perdut en poques generacions.

Per contra, al baix Aragó i especialment al País Valencià, les comunitats morisques constituïen nuclis compactes. Vivien en pobles a part, on mantenien, de manera més o menys evident, la llengua àrab i la religió i els costums islàmics. En aquestes zones, la integració s’hauria mostrat impracticable. Ambdós territoris haurien mantingut els trets essencials de les societats colonials contemporànies, amb una doble realitat cultural, econòmica i humana —que al País Valencià encara va ser més complexa, a causa de la dualitat del poblament cristià: català al litoral i aragonès a l’interior.

Com ja s’havia posat de manifest en la revolta de les Germanies (1519-1522), els moriscos haurien mantingut un seguit de vincles de complicitat amb els seus senyors, nobles i eclesiàstics. Enfront de l’hostilitat amb què eren percebuts pels llauradors cristians —considerats una competència deslleial—, els senyors de pobles moriscos haurien continuat sent els seus valedors. I haurien estat utilitzats altra vegada per la noblesa com una força de xoc contra la revolta de la segona Germania, a la fi del segle XVII, i, sobretot, contra els maulets valencians, camperols i classes mitjanes urbanes que van alçar-se a favor de la causa de l’arxiduc Carles a l’inici de la guerra de Successió (1705).

4 Destí: protectorat

Al segle XVIII, doncs, els moriscos haurien gaudit de la condició, per bé que subordinada, de botiflers i vencedors de la guerra. L’afebliment del corsarisme islàmic i del pes polític de l’imperi Otomà hauria contribuït a moderar els recels amb què eren vistos pels funcionaris de la corona. El creixement econòmic d’aquella centúria hauria facilitat que l’elit morisca escalés posicions dins la burgesia urbana.

La revolució liberal hauria consolidat una burgesia morisca, que hauria esdevingut la classe dirigent del col·lectiu morisc valencià. Tanmateix, a començament del segle XX, la guerra del Marroc hauria aguditzat les tensions entre aquesta minoria i les autoritats de l’Estat. És probable que, un cop assolida l’ocupació efectiva del Marroc, durant la dictadura de Primo de Rivera, els moriscos valencians haguessin estat desterrats al protectorat —fins i tot amb l’aquiescència dels col·lectius republicans de la ciutat del Túria, aplegats al voltant del novel·lista Vicent Blasco Ibáñez. Blasco potser n’hauria escrit alguns best-sellers, que Hollywood hauria passat a la gran pantalla, amb Rodolfo Valentino encarnant el paper de líder morisc.

Subscriu-t'hi

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 255 de SÀPIENS (juny 2023)

El règim contra el Barça

La revista que Florentino no vol que llegeixis

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto