El catalanisme polític va prendre força a partir de l'any 1880, quan es va superar la recuperació d’arrel romàntica del passat nacional, i, des de tots els flancs ideològics, van començar a aparèixer propostes vertebradores del país que van portar a la convocatòria del Primer Congrés Catalanista per part del republicà federal Valentí Almirall.

El catalanisme incipient va ser liderat pels sectors conservadors
Però van ser els sectors conservadors els qui, finalment, van liderar el catalanisme incipient amb la fundació de la Unió Catalanista, entitat que va aplegar els centres catalanistes que, des de diverses tendències, s’havien constituït arreu del Principat i que coordinaven personatges conservadors com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner.

La primera assemblea de la Unió Catalanista es va reunir a Manresa, el març del 1892. Els reunits van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, un document més conegut com les Bases de Manresa, en les quals s’esbossava una proposta de poder autonòmic regional i es defensa el català com a llengua oficial del país.

Tot i que la formulació ideològica era plena d’anacronismes que reflectien el pes de la Catalunya rural i els temors que generava la industrialització, el document esbossava una proposta que ja fugia tant del provincianisme carlista i conservador com de la tutela del republicanisme federal. El text s’encaminava per viaranys que van trencar els límits de la política de la Restauració i els procediments dels partits liberal i conservador per adulterar els resultats electorals amb la manipulació dels censos.