Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què va passar a l'Ateneu Barcelonès quan s'hi va fer el primer discurs en català?

El 30 de novembre del 1895, es va fer en català la conferència inaugural del curs, un fet que va provocar dimissions, signatures de protesta i baixes per part d'alguns socis

Agnès Rotger Dunyó (text), Albert Testart (assessorament)
Cartells d'antigues juntes directives de l'Ateneu Barcelonès
Cartells d'antigues juntes directives de l'Ateneu Barcelonès Wikimedia Commons

El 30 de novembre del 1895, a l’Ateneu Barcelonès s’hi va fer el primer discurs en català. Era la conferència inaugural del curs, i el seu responsable era l’escriptor i president de l’entitat, Àngel Guimerà. El seu contingut no era en absolut escandalós, però a la sala es van sentir crits de protesta i l’acte va tenir conseqüències importants dins de l’entitat. S’hi van produir dimissions, es van recollir signatures de protesta i alguns socis es van donar de baixa. I això que l’Ateneu Barcelonès estava farcit d’intel·lectuals –alguns dels quals eren impulsors de les Bases de Manresa del 1892–, però ni aquí ni a la majoria dels altres ateneus no va ser fàcil normalitzar la llengua. Estava massa arrelat el sentiment que el català només era útil en l’àmbit privat i en alguns actes culturals populars sense massa prestigi, com els sainets o els romanços. El que tenia més ressò eren probablement els Jocs Florals, i encara; a l’Ateneu Català –precursor del Barcelonès– hi va haver queixes perquè finançant els Jocs es donava suport a "una lengua de poco valor".

La Renaixença literària de mitjan segle XIX havia tingut un abast minoritari, i la por sempre present d’indisposar les autoritats feia la resta. De totes maneres, els moviments catalanistes que van començar a sorgir al final del segle van tenir el seu reflex, com totes les grans tendències, als ateneus.

Les excepcions a la norma
Algunes entitats, com la Unió de Santa Coloma de Cervelló, van establir que la llengua oficial seria el català. I més endavant es van crear ateneus que no solament l’utilitzaven, sinó que entre els seus objectius hi havia la recuperació de la identitat nacional. Aquesta normalització va anar avançant durant la Segona República i, com era d’esperar, va desaparèixer amb la dictadura franquista.

Com a anècdota per il·lustrar els embolics tenim el fet que el 1925 els responsables de l’Ateneu Lleidatà escrivien als seus estatuts: "Las lenguas habladas en la Península disfrutarán de las mismas consideraciones y respeto". A continuació, aclarien que serien d’ús preferent la catalana i la castellana "por ser las más conocidas".

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto