Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Qui era Hug Roger III?

Hug Roger III, comte de Pallars, va ser l'últim representant de la nissaga comtal més duradora de la història de Catalunya

Ferran Rella (text), Jaume Fernàndez (assessorament)
Recreació figurada del comte Hug Roger III
Recreació figurada del comte Hug Roger III

Hug Roger III, fill del comte Arnau IV de Pallars i de Joana de Cardona, és un personatge cabdal del segle XV força oblidat per la historiografia catalana. Va ser, paradoxalment, diputat de la Generalitat, el cap suprem, el conestable i el capità dels exèrcits de la Generalitat en la guerra civil catalana que aquesta institució va lliurar contra la monarquia del rei Joan II i els pagesos remences (1462-1472). 

L'enemic del rei
Durant tota la seva vida, Hug Roger III va tenir nombrosos i poderosos enemics. A banda dels nobles veïns perjudicats per les seves accions, com els Bellera, els Erill, els Torralla o els Castellbó, Hug Roger III va ser un enemic acèrrim tant de la monarquia Trastàmara de Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic com dels seus parents per via materna, els Cardona, als quals va combatre durant tota la vida.

Un comte exiliat
Un cop ocupades les seves terres pels enemics després de la guerra del Pallars (1484-1487), i d'haver fracassat en la creació d'un estat pirinenc, va haver d'exiliar-se a França, on va entrar al servei del rei Carles VIII, des d'on va continuar combatent la monarquia dels Trastàmara. Precisament, el principal beneficiat de la desfeta del comte pallarès va ser Joan Ramon Folc IV, el qual, amb la desaparició del seu adversari, va veure com la casa dels Cardona esdevenia la més important.

El presoner del gran capità
En el tram final de la seva vida, Hug Roger va ser governador del Castell Nou de Nàpols, ciutat on va caure presoner de Gonzalo Fernández de Córdoba. Traslladat a Barcelona, va ser condemnat a presó perpètua. Va morir a les acaballes del 1503 al castell presó de Xàtiva. Va ser un dels darrers senyors feudals de Catalunya, i amb la seva desaparició va extingir-se la nissaga comtal de Pallars, que s'havia iniciat l'any 872.

 

Subscriu-t'hi

Portada del número 222 de SÀPIENS (setembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 222 de SÀPIENS (setembre 2020)

Manuel Desvalls. L'últim resistent del 1714

Celebrem l'11 de setembre endinsant-nos en la història dels germans Antoni i Manuel Desvalls

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto