El 31 d'octubre del 1944, dos mesos després que els aliats alliberessin París, en una estació de metro un grup de la Resistència va envoltar un capità de les Forces Franceses de l'Interior i li va exigir que s'identifiqués. Ell va dir que era el capità Henri Valéri, però els papers que mostrava eren una mala falsificació. Els qui l'abordaven creien que es tractava del Dr. Marcel Petiot, sobre el qual acabava de sortir un article al diari 'Résistence' anomenat 'Petiot, soldat del Reich'.

Peatge per sortir de França
Ell es va encarar tant amb els patriotes com amb la policia. Com podien dir allò, si ell havia estat detingut per la Gestapo acusat de dirigir una organització que ajudava a fugir jueus cap a Espanya? Ell era un patriota, un dels lluitadors a l'ombra, empresonat i torturat pels alemanys a la presó de Fresnes durant vuit mesos!

Aquella vegada, però, ja no va convèncer ningú. Havia estat en mans dels alemanys, era cert, però se n'havia escapolit gràcies al seu enginy i intel·ligència. I feia set mesos que la policia francesa havia entrar a la mansió que Petiot llogava al 22 del carrer de La Sueur i hi havia trobat infinitat de restes humanes en descomposició que el doctor anava cremant a poc a poc en dos forns. Aquell era el destí que esperava als incauts que, volent fugir del racisme nazi, havien pagat entre 30.000 i 50.000 francs perquè els portés lluny de París. 

Des d'aquella espantosa troballa, el tenaç inspector Massu havia reconstruït la vida d'un monstre que ja havia estat jutjat abans per vendre heroïna i per robatori, i que sempre se n'havia sortit al·legant "demència evident". Finalment, el van acusar de 27 assassinats, inclòs el d'un nen de set anys. El judici es va iniciar el 18 de març del 1946 i va durar set setmanes, durant les quals Marcel Petiot es va mostrar sarcàstic o indiferent. Va ser guillotinat el 25 de maig d'aquell mateix any.