L'omnipresència del caganer com a figura emblemàtica dels pessebres catalans ha deixat a l'ombra altres personatges de la realitat o la imaginació popular que també solien tenir-hi la seva representació. És el cas del capellà amb paraigua, molt freqüent en els pessebres fins fa relativament poc, o el de tants i tants oficis, tant rurals com urbans, com ara el del sereno. En alguns casos, aquestes figures han arribat a l'oblit més complet. És el cas de l'home o pastor de la neu. Es tracta d'una figura que representava un pastor abillat amb un abric de color blanc, encaputxat per resistir més bé el fred de l'hivern, i que se solia situar en algun indret muntanyós i solitari.

La gràcia d'aquesta misteriosa figura va més enllà de la seva caracterització formal, ja que hom la considera la personificació del silvà, la divinitat dels boscos, caracteritzat per la seva gran saviesa i coneixement de la natura. El personatge era conegut també com "l'herbolari", aquell que coneix les plantes i els seus beneficis. Caiguda en el més gran dels oblits, com dèiem, aquesta figura està reservada actualment als circuits de col·leccionistes en la matèria, on és molt apreciada per la seva excepcionalitat.