El 1808, l'italià Pellegrino Turri va inventar una màquina d'escriure rudimentària. Va tenir poc èxit, però Turri va tenir el detall d'inventar també el paper carbó, que seria molt útil quan apareguessin millors màquines d'escriure.

Seixanta-dos anys després, el 1870, un pastor danès anomenat Rasmus Malling-Hansen va crear la bola d'escriure. Semblava una mena de coixinet de les agulles gegant, aquell estri que serveix per desar clavades les agulles de cosir o de cap. Però el que semblaven agulles eren, en realitat, cinquanta-dues barres de metall, i cadascuna corresponia a una lletra o símbol. Va ser un gran avenç i va tenir difusió, però aviat va haver de competir amb un altre invent.

Un periodista de Milwaukee que també era inventor
Aquest nou invent va ser obra de Christopher L. Sholes. Era periodista a Milwaukee, als Estats Units, i en hores lliures componia poemes i feia d'inventor. Juntament amb Carlos Glidden i Samuel Soule va crear una màquina d'escriure més pràctica. Ell i els seus socis en van vendre la patent, que va anar a parar a l'empresa E. Remington and Sons, famosa per fabricar pistoles i màquines de cosir.

Diversos redissenys van millorar el producte i eliminar defectes —com ara que les palanques de les lletres es movien cap enrere, i qui escrivia no veia què escrivia. Va tenir èxit el teclat que Sholes va dissenyar per graduar la velocitat i evitar que les palanques s'enredessin entre elles: el QWERTY. El problema tècnic es va solucionar, però l'ordre de les lletres del teclat es va mantenir i va ser adoptat per altres fabricants. Ha estat tan reeixit que avui seguim teclejant a l'ordinador sobre un QWERTY.