Maria Antonieta va ser possiblement la dona més influent en l’àmbit de la moda a l’Europa del darrer terç del XVIII. La reina de França va portar a la màxima exageració els vestits tan recarregats i ostentosos del rococó, i aquells grans pentinats que avui ens semblen tan extravagants però aleshores eren el súmmum de l’elegància. Per aquest motiu, que Vigée-Lebrun pintés a 'El retrat de Maria Antonieta', el 1783, la reina amb barret de palla, una senzilla brusa de mussolina blanca i els cabells esbullats i sense empolvorar, va causar escàndol. Com gosava exhibir la reina com una simple camperola!

Enveges en un context masculí
Cal dir que Vigée-Lebrun rebia per totes bandes. Com a pintora de la cort, havia reeixit en un àmbit eminentment masculí, cosa que despertava moltes enveges, i havia estat acceptada a la prestigiosa Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, a pesar de la desaprovació de molts dels seus membres, tots homes. Que presentés al Saló de Tardor de París el retrat de la reina amb unes vestidures i una aparença tan senzilles va ser vist com una provocació.

El cas és que Maria Antonieta apreciava l’honestedat i la mestria de la pintora, i hi dipositava tota la confiança perquè la pintés de totes les maneres. Gràcies al caràcter decidit i desimbolt de la reina, sortir-se del protocol es va convertir en una norma, i ben avisat l’aristocràcia va copiar aquesta manera de vestir lleugera i còmoda que es convertiria en el vestit per excel·lència de la Revolució Francesa.