Qui diu que a Catalunya no tenim fets històrics, amb base documental, que ratllen el paranormal? Sovint als arxius es poden trobar documents curiosos, que es troben desordenats i en llocs tan insospitats com el seu mateix contingut. Aquest és el cas d'un peculiar document trobat per l'historiador Àngel Casals a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà (ADPO 1B357. Fol 96). El seu contingut és una informació recollida per la cort eclesiàstica de Barcelona sobre un cas que ratlla la parapsicologia.

L'any 1582, segons descriu el document, Francesc Mulet, batxiller i canonge de Manresa, va ser apunyalat en la mateixa església per Francesc Planes, procurador fiscal de la ciutat. No s’hi especifica la causa de l’agressió, però no pot descartar-se que fos un incident fruit de les lluites de bàndols tan freqüents a la Catalunya de l’època. Fins aquí, doncs, res d’excepcional. Però la part increïble d’aquesta història és que Mulet va reanimar-se després de l’apunyalament. “Ressuscità”, ens diu el document literalment, i va explicar una increïble història: havia mort i havia estat davant el Tribunal Diví, que el volia condemnar per no acceptar que Santa Maria havia estat concebuda sense pecat.

Nou hores en vida

Per sort per l’esperit del canonge, la seva devoció a la Mare de Déu va servir-li perquè, per intercessió de la mateixa Mare de Déu, se li donés l’oportunitat de tornar a la vida i poder donar testimoni de la Immaculada Concepció. Però aquesta resurrecció tenia una duració molt limitada: nou hores. Així que, després de confessar-se, en el termini marcat va morir.

Com pot interpretar-se un cas així en termes històrics? Hem de tenir present el context d’aquesta història. El concili de Trento havia acabat el 1563 i s’estava en ple procés d’aplicació de les seves resolucions dins l’Església catalana, que aspirava a ser més estricta en termes de dogma. Des de feia segles dins el catolicisme es debatia sobre la qüestió de la Immaculada Concepció, des de Catalunya fins a la resta de la península Ibèrica durant l’edat mitjana. Per tant, si descartem la possibilitat de miracles, resultaria que Mulet va voler dedicar les seves darreres hores a reivindicar un dogma que no seria reconegut com a tal fins passats tres segles, el 1854, per Pius IX.