Qui era Billy el Nen?
William Bonney, conegut com a Billy the Kid, va ser una figura ben popular entre els hispans de Nou Mèxic, on es va erigir com a heroi dels oprimits

El 14 de juliol del 1881, cap a la mitjanit, el xèrif Pat Garrett va arribar a casa de Pete Maxwell, a Fort Sumner. Feia molta calor i la porta i les finestres eren obertes. Garrett s’apropà al llit on dormia l’amo de la casa. El va despertar: “On és el Nen?”. Es referia al noi de 21 anys que es feia dir William Bonney, conegut com a Billy el Nen ('Billy the Kid'), que s’havia convertit en una autèntica llegenda.
El domini de Nou Mèxic
Billy havia arribat al comtat de Lincoln el 1877 i havia entrat a treballar com a vaquer al ranxo de John Tunstall, un terratinent anglès que aviat seria com un pare per a ell. Una colla de polítics, jutges, ramaders i militars que volien dominar el territori de Nou Mèxic (el Ring de Santa Fe) van declarar la guerra a Tunstall i el xèrif William Brady, un dia, va sortir al pas de l’anglès i el va matar.
Aquell fet va fer embogir el jove Billy, que va formar una banda per venjar el seu tutor, matant els seus assassins i robant-los els ramats. En aquella època, Billy the Kid assegurava haver mort tants homes com anys tenia “sense comptar indis i mexicans”.
El governador Lewis Wallace (autor de 'Ben-Hur') va oferir 500 dòlars pel cap de Billy. Aleshores, el xèrif Pat Garrett va iniciar la persecució del jove pistoler. El va detenir el desembre del 1880, el van jutjar i el van condemnar a mort, però Billy es va escapar el 9 d’abril del 1881 matant dos guàrdies.
El moment de la seva mort
Tres mesos després, Pat Garrett n’havia recuperat el rastre, a Fort Sumner. I quan estava preguntant a Pete Maxwell on és Billy, a la porta s’emmarcava el noi en mànigues de camisa, descalç i sense barret, un ganivet en una mà i un revòlver del calibre 41 a l’altra, i preguntà en castellà: “¿Hay alguno?”.
Garrett va disparar sense pensar-s’ho. La bala va trencar el cor de Billy, que va caure i, segons Ramon J. Sender, "se’l va sentir estossegar com el nen que s’ennuega bevent llet". Va dir una dona: “La mort li esqueia tant com li havia escaigut la vida. O millor”.
Comentaris