Considerat un dels metges i reformistes espirituals més influents de l’edat mitjana, Arnau de Vilanova va néixer en un lloc indeterminat de la Corona d’Aragó pels volts del 1238. Se sap del cert, però, que estava inscrit a la diòcesi de València i que el 1260 ja estudiava a la Universitat de Montpeller, on es va graduar com a mestre en medicina. Al cap d’uns anys es va convertir en el metge privat del rei Pere el Gran i a la seva mort, el 1281, ho va seguir sent dels reis Alfons II i Jaume II, amb qui va establir una sòlida amistat. Aquest el va enviar el 1299 a la cort de França com a ambaixador.

Tesis teòlogiques i tractats mèdics
A París, Vilanova va exposar les seves particulars tesis teològiques, fet que li va suposar la repulsa dels teòlegs de la Sorbona. Allò el va marcar profundament i el va fer entrar en una espiral d’acalorats enfrontaments amb destacades figures de l’Església. L’elecció com a papa del seu amic Climent V li va retornar la calma i les energies necessàries per seguir amb la seva tasca espiritual. Amb tot, Vilanova és conegut pels seus tractats científics i mèdics, alguns dels quals són veritables obres de capçalera fins al segle XVI. Va traduir, a més, molts textos de l’àrab al llatí i va escriure uns breus i pràctics textos mèdics dedicats a diversos temes –l’esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, les febres, l’alquímia, els maleficis i els somnis– que van tenir una àmplia divulgació arreu d’Europa.