L'any 1978, Esteban Romero Sánchez es dedicava a la venda de pisos. Aquella era, però, una època de transició. Feia poc que Franco havia mort, s’estava discutint a les Corts la nova Constitució espanyola i, amb tothom a l’expectativa del que pogués passar, no es venien pisos. Romero veia passar els mesos sense vendre res, s’anava endeutant i la seva angoixa augmentava.

El dia 17 de setembre el va anar a veure la senyora Francisca Massoni. Mentre visitaven el pis mostra, la dona no parava de parlar, dubtant de si comprar un pis o no, o comprar un aparcament, o no comprar res. Seguint un impuls que mai no es va poder explicar, Esteban Romero Sánchez va agafar un mall oblidat pels paletes i va matar la dona.

La segona víctima: un nen de nou anys
Després, va trucar a una de les seves filles i va fingir un segrest. “Si em paguen dos milions de pessetes, deixaré anar la seva mare.” No li va servir de res. El dia 9 d’octubre, ho va intentar de nou amb un nen. Va assassinar Rafael Morante, de nou anys, el va enterrar al mateix indret que a la seva primera víctima i va demanar rescat a la família.

En aquella ocasió, una important operació policial va acabar amb la detenció de l’assassí. Aquests fets no haurien tingut cap transcendència històrica si no fos perquè en aquells moments, en el marc de la redacció de la nova Constitució, es debatia l’abolició de la pena de mort. Els partidaris de la pena màxima van recórrer a aquest incident per defensar-la. Alguns diaris van publicar imatges espantoses dels dos cadàvers en primera plana i es van crear debats a tots els mitjans de comunicació, “Déu meu, si sempre m’havia semblat una bona persona”.

Va salvar la vida pels pèls. Com que havien abolit la pena de mort, li van caure dues penes de 30 anys.