Les relacions entre familiars van ser força habituals en la noblesa europea durant segles. Segons fonts de l’època, això mateix va passar quan l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya va tenir una filla amb Germana de Foix, que havia estat la segona esposa del seu avi, Ferran II el Catòlic. Amb tot, l’afer va recobrir-se amb un rigorós silenci per evitar-ne la utilització a mans dels enemics de l’emperador.

Ferran II va intentar de totes les maneres -fins i tot prenent cantaridina, una espècie de viagra medieval feta a partir d’un tipus d’escarabat- deixar embarassada la seva segona dona, cosa que no va aconseguir. Qui havia de dir al Catòlic que, anys més tard, el seu nét en prendria el relleu?

Carles va fer construir un pont que unia la seva casa amb la de Germana
Nét i aviastra s’havien conegut el 1518 a Valladolid. Ell tenia 17 anys, mentre que ella en tenia 29 i encara no patia l’obesitat que amb els anys la caracteritzaria. L’atracció va existir fins al punt que, instal·lats a Valladolid en cases annexes, Carles va fer construir un pont de fusta per comunicar ambdós habitatges. Segons l’historiador Àngel Casals, “el resultat d’aquella relació, insinuada més que afirmada per Laurent Vital, cronista d’aquell primer viatge de Carles, sembla que va ser una filla que, si Carles I l’hagués reconeguda, hauria figurat com a infanta Isabel de Castella”. De fet, aquesta noia surt esmentada com a filla de l’emperador en el testament de la reina, i també la cita el duc de Calàbria, darrer marit de Germana, com a filla de la seva dona. Però què va impulsar la relació entre nét i aviastra? En primer lloc, una qüestió idiomàtica.

El futur de Germana estava en mans de l'emperador
Germana era francesa d’origen, fet que afavoria molt el contacte amb el nou rei, que també tenia el francès com a llengua natal. A això s’hi va sumar la complicada situació personal que arrossegava la jove vídua. Ferran II li havia deixat una situació econòmica acceptable, però el compliment del testament depenia de la voluntat del successor, Carles. Germana va continuar al costat de l’emperador fins al 1519, acompanyant-lo fins a Barcelona, on Carles la va casar amb el marquès de Brandenburg, un pas útil en la carrera per a l’elecció imperial de Carles, tot i que a Germana li va comportar perdre el seu rang de reina vídua d’Aragó. Així va quedar-se sense part de les rendes que Ferran li havia deixat al seu testament. Aquell matrimoni, a més, representaria la fi del contacte entre els dos amants. De la filla d’aquesta parella, només se’n sap que va criar-se i va viure a la cort imperial.