Normalment, les pel·lícules pornogràfiques no es recorden per l’argument. Encara més, habitualment no en tenen o és tan esvaït que la trama no té la més mínima importància. Però no totes les porno són així. El 12 de juny de 1972 es va estrenar el film d’aquest gènere més famós de la història, Deep Throat, o, tal com traduiria posteriorment al català algun seguidor de Carles Riba, Gargamella pregona, i va ser un èxit internacional. Un dels seus mèrits principals era que tenia argument: una noia –interpretada per l’actriu Linda Lovelace– té dificultats per arribar a l’orgasme, disfunció comprovada sovint en diverses orgies que la deixen indiferent, encara que cansada per l’exercici. Va a la consulta d’un metge, que descobreix el problema: per una estranya malformació, té el clítoris al final de la gola. A partir del descobriment, la noia, per tal de satisfer les seves necessitats, s’amorra a tots els senyors que troba, alguns dotats de manera admirable, per tal que li estimulin el clítoris tan amagat que té. La cinta va tenir un èxit universal, inimaginable per tots els seus protagonistes.

Aquell mateix any, dos periodistes del The Washington Post, Bob Woodward i Carl Bernstein, van trobar un confident dins de la Casa Blanca a qui li van posar el nom en clau de Deep Throat i que, a la llarga, seria determinant per a la caiguda del president Richard Nixon.

Pressions polítiques
Aquesta popularitat política del film va aixecar les ires dels conservadors nord-americans, que van decidir castigar la pel·lícula d’alguna manera. Van trobar un boc expiatori en l’actor Harry Reems, que hi havia fet de doctor. Era l’únic professional amb pedigrí porno que havia participat en el film, i per això el van acusar d’onze delictes d’abusos i obscenitats. Bona part dels principals actors i directors de Hollywood, com ara Jack Nicholson i Shirley MacLaine, li van fer costat, i finalment va ser absolt. Nixon, per culpa de Deep Throat, va dimitir. Linda Lovelace va renegar de la seva professió i es va fer cristiana, també pregona. I molta gent de tot el món va descobrir una pràctica que els va distreure d’alguns vespres d’avorriment televisiu.