La falç i el martell entrecreuats, emblema del comunisme, són alhora una representació dels treballadors i una abstracció del treball. La falç simbolitza els camperols i el martell, els obrers industrials -sense distinció de gènere-, una unió que fa referència directa a l''smitxka', el pacte entre camperols i obrers pel qual Lenin advocà en les seves tesis d'abril del 1917. Va néixer amb la revolució bolxevic d'aquell any i fou oficialitzat definitivament el 1922, moment a partir del qual fou utilitzat pels partits comunistes de tot el món.

Tot indica que l'adopció i fusió d'aquestes dues icones no va ser pas casual, sinó més aviat al contrari, ja que tenien una llarga història al darrere que el comunisme rus no va fer més que reformular i adaptar al seu ideari. El martell, per exemple, s'emprava des de l'edat mitjana en els emblemes de diferents professions. Molts d'aquests emblemes contenien dos martells creuats o bé afegien al martell alguna altra eina, com ara el pic o la destral. Les organitzacions proletàries de l'Europa Occidental van començar a fer servir el martell a partir de la segona meitat del segle XIX com a símbol de classe cada cop amb més freqüència, de manera que la vigília de la primera Revolució Russa (1905), el martell era ja un concepte comunament acceptat pels moviments revolucionaris russos. La falç, d'altra banda, es troba profusament representada en l'heràldica russa d'abans del 1917, habitualment en els escuts de ciutats. Era l'eina més utilitzada entre els camperols i simbolitzava la collita. Sembla que aquesta eina es dibuixava sempre sobre el martell per significar que el martell és anterior a la falç com a símbol heràldic. No obstant això, l'emblema es llegeix sempre així (la falç i el martell) per l'ordre en què el veu l'espectador.

La gran fama assolida per aquesta icona ha fet caure en l'oblit gairebé total el seu precedent immediat: el martell i l'arada. Efectivament, fins que no es va fer oficial la falç i el martell, l'ús del martell i l'arada amb el mateix significat era habitual en els uniformes i els complements dels membres de la Guàrdia Roja i l'Exèrcit Roig, un ús estès però més aviat efímer, ja que va ser vigent només entre el 1917 i el 1918.