El nord-americà Samuel Langhorne Clemens va ser conegut sobretot pel seu pseudònim, Mark Twain. Va ser un home d’una vida singular, famós pels seus llibres de to col·loquial i amb un rerefons humorístic que es van fer molt populars. A més, Twain era un gran orador i va impartir conferències de gran èxit arreu del món. Per exemple, el 1879, a París, va fer una xerrada anomenada 'Alguns pensaments sobre la ciència de l’onanisme', on citava els pensaments —reals o no— d’alguns clàssics sobre la masturbació, com per exemple el que havia dit (sic) Robinson Crusoe sobre la qüestió: “No puc descriure tot el que dec a aquest art encantador”.

Twain, a més d’aquestes habilitats, va tenir una vida exagerada i això encara el feia més atractiu. Va néixer i va morir entre dues aparicions del cometa Halley; va ser pilot de vapor de rodes al Mississipí; cercador d’or a l’Oest; va treballar en una finca amb vint esclaus negres... I a més, va patir moltes desgràcies a la seva vida, va arruïnar-se dos cops, va perdre germans ja grans i, sobretot, va veure morir tres dels seus quatre fills i la seva dona.

És mort, no?
A més, l’escriptor era un viatger nat i no parava mai quiet. Encara que es va fer construir una casa a la costa Est dels Estats Units, va viatjar sovint per Europa i per tota l’Amèrica del Nord. En una època en què els transports eren tan atzarosos com la Renfe a la Catalunya actual, de vegades se li perdia la pista. Això va contribuir que cada dos per tres es rumoregés que Twain havia trobat la mort.

La primavera del 1897, Twain estava de viatge a la Gran Bretanya fent conferències per tal d’ajudar a pagar part dels seus deutes monstruosos. El corresponsal de 'The New York Times' a Londres va sentir que Twain estava agonitzant al seu hotel, va investigar una mica més i sí, li van dir que un home anomenat Clemens —el veritable nom de Twain— estava molt malalt. Va enviar la notícia als Estats Units i el diari va publicar l’obituari de l’escriptor. En assabentar-se'n, el 2 de juny de 1897 Twain va escriure al periodista i li va dir: “Puc entendre perfectament com la notícia de la meva malaltia li va arribar. Un cosí meu havia estat malalt a Londres dues o tres setmanes abans, però ara ja es troba bé. La notícia de la meva malaltia es referia, sens dubte, a la seva malaltia. La notícia de la meva mort ha estat una exageració”.

La carta de desmentiment, que va ser publicada pel diari, encara va incrementar més la fama d’enginyós de Twain. Quan, onze anys després, va desaparèixer el iot on viatjava durant una tempesta, tothom va esperar que l’escriptor sobreviuria. I així va ser, Twain va tornar a desmentir, un cop més, la seva pròpia mort.