En la dècada dels anys 20 i 30, temps de poques alegries, el barri novaiorquès va viure la ‘Harlem Renaissance’, un fenomen cultural que el catapultaria a ser un dels barris més famosos del món. Les condicions de vida, aleshores, eren molt desiguals per a blancs i negres. Tot i que al 1930, el cens indicava que la població afroamericana significava el 70% del barri, els seus allotjaments eren molt més cars que els dels blancs: mentre un apartament valia 40 dòlars per als blancs, els negres havien de pagar-ne entre 100 i 125.

Tres fets clau
En aquest context, tres fets van marcar el desenvolupament del moviment cultural definitori d’un barri i una època. En primer lloc, el 21 de març del 1924, Charles S. Johnson, membre de la National Urban League, va reconèixer, durant un sopar en el qual assistien importants personalitats, el talent literari afroamericà. Gràcies a aquest suport, el març del 1925 la revista ‘Survey Graphic’ va publicar un llibre sobre el barri. Un any després es va publicar ‘Nigger Heaven’ (1926), obra del novel·lista blanc Carl Van Vechten, que va triomfar mostrant la vida de Harlem, malgrat resultar ofensiva per a alguns afroamericans. Finalment, el club Apollo, un altre espai mític del barri, va obrir el 26 de gener del 1934, afegint-se així als 125 establiments d’oci actius en aquells anys entre Lenox i la Setena Avinguda.

Un moviment ric en tots els àmbits
La ‘Harlem Renaissance’ va abraçar tots els camps artístics. Van emergir pintors com John T. Biggers, Edward Burra o William H. Johnson, entre d’altres. En l’àmbit literari, van triomfar obres com ‘Harlem Shadows’ (1922) de Claude Mckay, la primera obra afroamericana publicada en una editorial d’àmbit nacional; ‘Cane’ (1923) de Jean Toomer, una novel·la experimental que combina poesia i prosa i explica la vida dels negres dels Estats Units, i ‘There is confusion’ (1924) de Jessie Fauset, que explica la vida de la classe mitjana afroamericana des del punt de vista d’una dona. I en l’àmbit de la música molts es van fer un nom en la història tocant en vells locals de Harlem, com Louis Armstrong, Duke Ellington, Count Basie, Billie Holiday o la ballarina i cantant Josephine Baker.