OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Quin pintor es va fer famós gràcies a una rajada?

Jean B. Siméon Chardin va entrar a la prestigiosa Acadèmia Reial de Pintura i Escultura després de pintar una natura morta tot trastocant-ne els elements típics

Montse Armengol
'La rajada', de Jean B. Siméon Chardin (1728)
'La rajada', de Jean B. Siméon Chardin (1728) Wikimedia Commons

L’art francès del segle XVIII es caracteritza per les escenes galants, poètiques i fantasioses del rococó, adaptades al gust dels aristòcrates. Però Chardin, fill d’un humil ebenista, s’havia casat amb una dona rica i gràcies a això no va necessitar complaure cap mecenes —almenys fins que va quedar vidu. Pintava amb total llibertat tot allò que de debò li interessava: estampes intimistes i serenes de la vida quotidiana burgesa, precursores del realisme, i natures mortes minucioses on demostrava el domini de la composició i el plaer per les coses senzilles.

Un monstre estrany
Precisament fou una natura morta, 'La rajada', el que li va obrir les portes de la prestigiosa Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Era un fet insòlit, ja que es considerava un gènere menor, molt menys important que les pintures històriques, els retrats i els paisatges. Però el tribunal d’acadèmics va apreciar l’atreviment de Chardin de trastocar els elements típics de la natura morta tot incloent-hi el moviment sobtat d’un gatet estarrufat i, sobretot, van valorar la mestria del pintor per plasmar les textures i la materialitat dels objectes, tan evident en aquesta rajada fantasmagòrica, d’un vermell molt intens, gairebé fosforescent, que va fascinar el públic, i que pintors posteriors, com Matisse, van imitar. “Un monstre estrany”, va apuntar Proust, que admirava “la bellesa de la seva immensa i delicada arquitectura tenyida de vermell sang i amb la nervadura blava i blanca, com la nau d’una catedral policromada”.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto