Gilbert Stuart està considerat com el millor retratista de l'Amèrica del Nord colonial. Però aquest pintor va passar moltes penúries, i no pas per manca d'encàrrecs -hom diu que va fer més de mil retrats-, sinó més aviat pel seu caràcter malgastador. Inquiet i ambiciós, va travessar l'Atlàntic en diverses ocasions a la recerca d'oportunitats. En la darrera etapa a Nova York, tenia un clar objectiu: retratar el primer president dels Estats Units, George Washington. Va fer amistats en el seu entorn per acostar-s'hi i va arribar a presentar-se a casa seva per deixar-hi la targeta de visita, fins que va aconseguir el seu propòsit. Però Washington no era un model gens fàcil: era impacient, es distreia, es bellugava constantment de la posa, i el pintor s'horroritzava perquè la desgana del president quedava plasmada en l'expressió del rostre. Per postres, Washington portava una dentadura postissa incòmoda que l'obligava a mantenir els músculs de la cara en tensió i a prémer els llavis per evitar que l'aparell se li escapés.

El pintor en va passar de tots colors per aconseguir un retrat prou digne, però la paciència del president es va esgotar. L'obra, titulada 'El cap de l'Athenaeum', va quedar inacabada i l'artista no la va poder vendre. L'any 1918, aquest retrat va servir per a l'emissió del bitllet d'un dòlar -amb la imatge invertida per motius de disseny. Quina paradoxa per a un artista que no va veure ni un ral de feina feta! Si aixequés el cap, Stuart es trobaria que la seva obra és el retrat més reproduït i més "valuós" del món.

El cap de l'Athenaeum