A la segona meitat del segle XIX, París bullia d'inquietuds artístiques. Cada any, l'Acadèmia de Belles Arts organitzava el Saló Oficial, la plataforma fonamental de venda d'obres d'art. Però el jurat refusava tot allò que sortia dels cànons, i a pintors com Pierre-Auguste Renoir els resultava cada cop més difícil d'exposar-hi les obres més agosarades. A causa dels seus experiments amb la nova tècnica impressionista, tant ell com els seus col·legues Monet, Sisley i Pissarro van passar temps de penúries. 

Per a Renoir, l'ajuda del matrimoni Charpentier va ser providencial. Era una família molt rica i entre els retrats que li van encarregar destaca l'escena de Madame Charpentier amb els seus fills. En la societat burgesa era comú vestir tant nens com nenes amb vestits femenins i deixar-los els cabells llargs fins als tres o quatre anys; això ha provocat l'equívoc força comú de parlar de dues nenes, quan el petit que seu al costat de la mare és un nen –Paul, fillol del cèlebre escriptor Émile Zola.

Els Charpentier, complaguts pel retrat familiar, van utilitzar la seva influència per convèncer l'estricte jurat del Saló del 1879 d'acceptar el quadre i va insistir perquè ocupés un espai preferent. De seguida es va desfermar una allau de lloances i una pluja d'encàrrecs van treure Renoir de la misèria.