Al quadre 'Enric IV rep el retrat de Maria de Mèdici', de Rubens, Enric IV observa l’atractiu de la seva futura dona, però, en el fons allò que li complau és el seu dot. A 27 anys Maria era una conca i no tenia sang blava a les venes, però sí la fortuna del llinatge dels Mèdici. Ell era vint anys més gran, una edat avançada si tenim en compte que era un déu bel·licós que havia arriscat la vida en nombroses guerres. A 47 anys era, per tant, tan vell com aparenta en el quadre, tot i que no era pas tan alt —necessitava un tamboret per enfilar-se al cavall— i llueix l’armadura de gala a pesar que, en realitat no era gaire polit. “Pudia com un cadàver”, havia dit d’ell una de les seves amants. 

Enric IV necessitava un hereu legítim —d’il·legítims en tenia molts— i havia repudiat la primera muller perquè no li n’havia donat. Tot buscant la candidata ideal, va ser el ministre de finances qui va apostar per la neboda del duc de la Toscana; no s’esperava d’ella altra cosa que una relació més fecunda i lucrativa. Demanar la seva mà va consistir en la negociació del dot. I, com era d’esperar, va ser un matrimoni infeliç, amb la reina fastiguejada per la promiscuïtat patològica del rei, que tenia 'affaires' amb dones de totes condicions. “De les seves conquestes n’emana una aroma d’aigua de fregar”, va dir algú. Maria va complir i, en vuit anys, li va donar sis fills. I a la mort del rei, el 1610, es va convertir en la regent de França. Però això tampoc va ser font de felicitat per a una reina que no era una llumenera. El seu propi fill la va tancar per arrabassar-li el poder. El cardenal Richelieu va posar pau entre mare i fill i per celebrar-ho van encarregar a Rubens una sèrie de 24 pintures monumentals que netejaven la reputació dels reis i els ennoblien. 'Enric IV rep el retrat de Maria de Mèdici' és una d’elles.

Els personatges d''Enric IV rep el retrat de Maria de Mèdici'

• Júpiter i Juno, sobre un tron de núvols, observen complaguts la parella reial de França, Enric IV i Maria de Mèdici. Al seu costat tenen els seus símbols respectius: l’àliga amb els rajos i el carro tirat per paons. Sostenint el quadre tenim, a l’esquerra, Himeneu, déu del matrimoni, i a la dreta, Cupido, déu de l’amor. 
• L’amazona amb elm i capa blava amb flors de lis brodades és Gàl·lia, la representació de la nació francesa. 
• Dos querubins custodien les armes del rei guerrer. 
• La fumera negra de l’esquerra fa referència a la guerra de Savoia (1600), conflicte armat que va enfrontar el ducat de Savoia de Carles Emmanuel I i el Regne de França, d’Enric IV.