Preguntes i respostes

Quin revolucionari francès va ser assassinat a la banyera?

Jean-Paul Marat, un dels protagonistes de la Revolució, va ser apunyalat per la girondina Charlotte Corday mentre estava submergit a l'aigua freda per mitigar les picors

Andreu Martín
13 de juliol de 2019
'La mort de Marat', obra de Jacques-Louis David
'La mort de Marat', obra de Jacques-Louis David Wikimedia Commons

Només feia quatre anys que l’Assemblea Nacional havia posat fi a aquell 'Ancien Régime' feudal i podrit per instituir allò que en van dir la 'monarquia constitucional'. I que els 'sans-culottes' afamats i miserables assaltaven la Bastilla, cremaven els castells dels senyors i s’aprovava la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Feia dos anys que el rei Lluís XVI i la seva dona van voler fugir de París i van ser detinguts. Per fi, els parisencs van ser capaços de restar davant d’aquell home amb el barret posat. Feia un any que les masses van assaltar el Palau Reial, el rei va ser lliurat com a presoner a la Comuna de París i es va proclamar la República Francesa. I feia set mesos que va començar el judici contra el rei, i sis mesos que el van guillotinar.

L'ardit de la girondina
El dissabte 13 de juliol del 1793, Jean-Paul Marat, un dels protagonistes de la revolució, un dels qui van lluitar des del primer dia contra el monarca, els diners i Déu, era al seu pis del 18 de la rue des Cordeliers, submergit a l’aigua freda de la banyera, lenitiu de les picors insofribles que li causava una malaltia de la pell. Escrivia una carta quan l’interromp la discussió entre la majordona i una dona que insistia a entrar. Suposava que era aquella Charlotte Corday que li havia anunciat la visita per carta. “Deixa-la passar!”, va ordenar.

La dona li portava la llista de diputats fugitius que s’havien refugiat a Normandia. Marat la va llegir: “D’aquí a vuit dies, tots seran guillotinats”, estava dient quan el va interrompre el ganivet que se li va clavar al cor. Quatre dies després, Charlotte Corday, girondina contrària als extremistes que conduïen la revolució, va ser guillotinada pel seu crim. I 14 dies després, Maximilien de Robespierre, un altre dels revolucionaris, va ser designat membre del Comitè que hauria de regir la política interior del país.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto