OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Quin significat té la tradició de l'ou com balla?

Viatgem al segle XV per descobrir l'origen d'aquesta activitat del Corpus

Roger Costa
L'ou com balla
L'ou com balla Getty Images

La singularitat del costum de posar un ou damunt un brollador d'aigua (el famosíssim ou com balla) ha alimentat l'afició especulativa de diverses generacions d'entesos en costums i tradicions, que n'han suggerit múltiples orígens i significats, com més estranys, millor. L'ou com balla, recordem-ho, consisteix a col·locar un ou buit dins la pica d'un sortidor, surant a l'aigua. Quan l'ou va a parar damunt del raig d'aigua del brollador, s'enlaira i giravolta, donant nom a aquest senzill però fascinant espectacle. Al voltant del raig del sortidor, s'hi col·loca una panera guarnida amb plantes i fruites que, a més de ser decorativa, evita que l'ou pugui caure a terra. Si l'ou cau a l'aigua i no es trenca, poc a poc torna a rodolar fins al raig i s'enlaira de nou; si no es trenca durant tota la jornada, es considera senyal de bon auguri. Aquesta activitat, documentada amb certesa des de l‘any 1440, té lloc tradicionalment la vesprada i la diada del Corpus a diverses poblacions catalanes, com Barcelona, Tarragona, Manresa, Solsona, Martorell, Igualada, Cardona i Arenys de Munt, principalment.

Origen desconegut
El seu significat —si és que en té algun més enllà del pur espectacle— es desconeix. La semblança plàstica del conjunt que hem descrit (l'ou i el brollador ornamentat) amb l'hòstia eucarística en el moment de l'elevació fa pensar a molts que es tracta d'una representació simbòlica d'aquest acte. (No hem d'oblidar que la festa del Corpus Christi celebra el dogma de l'encarnació de Jesús en pa i vi.) També hi ha qui hi veu una metàfora de la plenitud de la primavera, el moment de l'esclat de la fertilitat i la vida. Sovint s'ha dit que el costum prové d'Itàlia, d'un frare dominic que el va importar d'un petit poble, o d'un costum de Nàpols, on en temps d'Alfons el Magnànim l'uovo che danzava hauria estat un entreteniment de cortesans. Semblant a aquesta, una altra versió diu que era una diversió dels nobles del carrer de Montcada de Barcelona mentre esperaven el pas de la processó. La més mundana —i la meva preferida, ho confesso—, és la que diu que els cuidadors dels jardins del claustre de la catedral haurien descobert per casualitat aquesta propietat dels ous de les oques en un moment d'avorriment.

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto