Després que Jesús nasqués a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaren: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir el seu estel i venim a adorar-lo”. D’aquesta manera relata sant Mateu un dels episodis més famosos del cristianisme, que esdevindria una de les escenes més antigues i recurrents de l’art religiós. Els misteriosos personatges, dels quals l’evangeli de Mateu no especifica el nom ni el nombre, “van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra”. Així és com en correspondència a aquests tres elements, es va establir la clàssica tríada de savis.

Savis que la iconografia flamenca del segle XV convertiria en tres reis vinguts d’Europa, Àsia i Àfrica, amb fisonomies clarament lligades a cada un dels tres continents coneguts fins al moment. És amb aquesta obra de Hans Memling, 'L'Adoració dels Reis', que es conserva al Museo del Prado, que s’inaugura la tradició iconogràfica del rei negre. Carles el Temerari i Felip el Bo, ducs de Borgonya, van encarregar al pintor aquest tríptic [a la imatge, la taula central] que havia de decorar l’abadia de Ten Duinen i, com a donants, no van tenir objeccions a exhibir-se com els mateixos Reis d’Orient, clarament recognoscibles —agenollats davant Jesús— perquè Memling era un expert retratista. El pintor mateix no perd l’ocasió de presenciar la fascinant escena i s’autoretrata observant-la des de la finestra.