La Maja ens somriu plàcidament, despreocupada de l’enrenou que provoca: és la primera vegada en l’art espanyol que es pinta un nu integral sense recórrer al pretext mitològic. L’escàndol és encara més gran si tenim en compte que, malgrat les imprecisions anatòmiques, Goya està pintant una dona real, i no pas una idealització de la bellesa. Es tracta d’una dona del seu temps, amb noms i cognoms: María del Pilar Teresa Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo, la tretzena duquessa d’Alba.

Per què una aristòcrata va permetre que l’exhibissin en actitud sensual? Sens dubte, la duquessa d’Alba era una provocadora. La seva relació amb Goya, que l’havia pintat moltes vegades, està envoltada d’històries tràgiques i apassionades; el que és cert és que gaudien d’una forta complicitat. Cal dir també que el quadre va ser un encàrrec del primer ministre Manuel Godoy, qui també participava d’una certa obsessió vers la duquessa. Poc després de pintar aquesta la Maja, Goya en va pintar la versió vestida. S’explica que Godoy tenia els quadres superposats, de tal manera que, mitjançant un enginyós mecanisme, la versió vestida deixava veure la nua.

Més tard, Ferran VII va confiscar el quadre a Godoy, però en va poder gaudir poc temps, perquè la Inquisició el va requisar. El quadre obscè va restar amagat durant anys. L’escàndol va renéixer l’any 1927, quan Correus va emetre un segell amb La maja desnuda i així va ser com, per primera vegada a la filatèlia espanyola, un nu femení va circular de casa en casa.