Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quin va ser 'l'any de la picor'?

La data fa referència a una plaga de puces que atacaven sense pietat persones de tota condició

Roger Costa
Les puces, culpables de l'any de la picor
Les puces, culpables de l'any de la picor Thinkstock

El 1471, exactament. O això és el que diu el prolífic, omnipresent i enguany homenatjat Joan Amades a 'Històries i llegendes de Barcelona'. Amades afirma que "segons les cròniques i la tradició", l'àrea de Barcelona va patir aquell any una recordadíssima plaga de puces que atacaven sense pietat persones de tota condició. La data va passar a formar part de la memòria popular no solament per aquest fet, que al cap i a la fi es podria acabar considerant anecdòtic, sinó perquè fou un any de fam i misèria a causa de la pèrdua de bona part de les collites. "La memòria del poble encara en té ben viu el record en el refrany: "De l'any de la picor, que tothom gratava", sentencia Amades.

L'obra de Joan Amades ha estat importantíssima per als estudiosos de la cultura popular de les terres de parla catalana, tot i que no ha estat exempta de polèmica. Sovint Amades afirmava coses de manera taxativa sense citar la font d'on havia extret la informació, fet que s'agreuja quan després altres publicacions reprodueixen la informació de manera acrítica, com succeeix en aquest cas amb 'l'Enciclopèdia de Barcelona'. L'any 1471, per exemple, és una xifra exacta de la qual no sabem res més. És possible que l'extragués de la literatura de 'fil i canya' o 'canya i cordill', nom que prové del procediment que feien servir per exposar la seva mercaderia els establiments on venien aquests fulls amb informacions anecdòtiques o truculentes: els penjaven en cordills travessers clavats amb claus, d'on feien sostenir els fulls amb una canyeta esberlada, fora de l'abast de la canalla. 1471, com dèiem, és una xifra massa exacta per pensar que simplement se la inventés. És possible, en canvi, que Amades ho hagués llegit en algun d'aquests fulls, dels quals encara avui es conserva la col·lecció que va conformar amb els anys.

Com solem fer quan expliquem l'origen d'alguna dita com la que ens ocupa, acabarem fent esment d'altres formes que presenta aquesta expressió, normal tractant-se d'un fenomen de transmissió oral. En aquest cas, la picor es coneix en algunes àrees com la picassor, una forma plenament acceptada pel 'Diccionari de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto