Preguntes i respostes

Quina antiguitat té la barretina i quin és el seu origen?

La seva popularitat s'afermà a la guerra d'Àfrica, en la qual els voluntaris catalans del general Prim es distingien per la barretina vermella

Roger Costa
28 de novembre de 2012
Un grup d'homes amb barretina
Un grup d'homes amb barretina Wikimedia Commons

Tot i que la més antiga documentada, una barretina de traginer, data del segle XVII, molts investigadors han volgut veure en el 'gorro' dels antics frigis (Àsia Menor) el primer antecedent d'aquesta peça de roba tan nostrada. La seva extensió geogràfica tradicional abastava tota la zona mediterrània i també les illes Canàries. A moltes comarques occidentals i a Andorra, d'altra banda, s'anomenava 'gorra'.

De barretines n'hi havia de molts tipus: la de xeixa (blanca o de color variat, utilitzada per dormir), la de mariner (vermella i no gaire llarga), la de capellà o la d''escórrer fesols' (petita, cònica i amb una borla a l'extrem). Les més populars foren la barretina musca, de color morat, i la vermella. Les que estaven confeccionades amb un folre de color blanc, verd o negre, acostumaven a ser reversibles (la negra per al dol), i eren conegudes com barretines 'de dos cairells o de dos intents'. Al Pirineu, les classes populars solien dur barretina vermella, i la barretina musca es reservava per als dies de festa, per al dol o en exclusiva per als rics. Al Segrià, al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre, en canvi, la musca era la més freqüent.

Durant el segle XIX, el procés de substitució de la barretina per la boina o la gorra de visera va córrer paral·lel al de la seva reivindicació per part del catalanisme. La seva popularitat s'afermà arran de la guerra d'Àfrica, el 1860, en la qual els voluntaris catalans del general Prim es distingien per l'uniforme blau i la barretina vermella. Al seu retorn victoriós a Barcelona foren publicades poesies com 'La roja barretina catalana', de M. Josefa Massanès, i 'La gorra vermella', d'Antoni de Bufarull, ambdues del mateix 1860. Prova d'aquest procés reivindicatiu imparable fou l'actitud de Jacint Verdaguer el 1865, quan recollí el premi dels Jocs Florals amb barretina, o la dels assistents a la gran manifestació proteccionista del 1882 a Barcelona o a les catalanistes del 1897, que també la portaven amb aquesta intencionalitat.

A la primeria del segle XX, quan només la vestien gent gran d'alguns indret del Pirineu, la barretina ja havia esdevingut un símbol de tot l'espectre catalanista, des dels republicans federals fins als carlins.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto