A l’antic Egipte ja hi havia unes persones encarregades de detectar i reprimir els malfactors, i a la Xina, i a l’antiga Grècia, i fins i tot a l’imperi inca. Es considera, però, que la policia moderna, organitzada tal com la coneixem avui (cos de civils armats dependents d’un jutge) neix el maig del 1812, quan François Vidocq crea a París la Brigade de Sûreté, que més endavant seria la Sûreté Nationale. Poc després, al 1829, a Londres Robert Peel fundava la Metropolitan Police, al 4 de Whitehall Place, amb una porta que s’obria al Great Scotland Yard.

Els esquadrons catalans
No obstant això, el 1719, 56 anys abans que naixés Vidocq, a Catalunya ja s’havia format l’embrió d’un cos policial. Després de la derrota del 1714, corrien pel territori català grups de miquelets que, amb líders com Pere Joan Barceló 'Carrasclet', encara lluitaven aferrissadament contra els borbònics.

El 1719, els països units en l’anomenada Quàdruple Aliança feien la guerra contra el rei Felip V, que havia envaït Sicília i Sardenya. Quan l’exèrcit francès comandat per James Fiz-James va entrar al País Basc per sotmetre Navarra, als espanyols no els va quedar més remei que disposar de les tropes de Catalunya.

Va ser aleshores quan, per substituir els soldats, el capità general de Catalunya va crear les Escuadras de Paisanos a pràcticament tot Catalunya, amb l’objectiu de lluitar contra la guerrilla. L’única que va ser efectiva, però, fou la de Valls, comandada pel seu batlle, Pere Anton Veciana.

Reinventar-se o morir
Amb el temps, l’esquadra de Valls va seguir actuant, però amb el nom de Mossos d’Esquadra. Es van especialitzar en la lluita contra la delinqüència, i s’encarregaven de perseguir malfactors, contrabandistes, caçadors furtius, la prostitució i el joc il·legal. Si convenim que d’això se’n diu policia, conclourem que, de totes les policies que avui hi ha a Europa, el nostre cos de Mossos d’Esquadra és el més antic del continent.