Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quina pintora va ser esborrada de la història de l'art?

Després de morir l'any 1660, l'holandesa Judith Leyster va caure en l'oblit més absolut, però no les seves obres, que durant segles van continuar sent admirades però atribuïdes al pintor Frans Hals

Montse Armengol
10 de febrer de 2020
'El concert', de Judith Leyster
'El concert', de Judith Leyster Wikimedia Commons

Les escenes de taverna eren un gènere habitual entre els pintors de l’edat d’or holandesa i flamenca, i Judith Leyster, filla d’un cerveser, les podia pintar de primera mà. L’artista, que s’autoretrata al centre d’aquest quadre —amb el seu marit com a violinista i un amic tocant el llaüt—, vivia immersa en l’ambient alegre dels banquets, les borratxeres, la prostitució i els balls esbojarrats que es produïen a les tavernes. Va ser la primera dona pintora professional de Haarlem, i la primera també que, amb tan sols 24 anys, va aconseguir ser admesa al gremi de Saint Luke, fet que li va permetre obrir el seu propi estudi —un fet insòlit en aquell temps— en un lloc privilegiat de la ciutat, al costat del mercat.

Leyster gaudia del reconeixement dels clients i entomava hàbilment la competència ferotge d’altres artistes. El negoci rutllava molt bé, i aviat va donar feina a dos aprenents. Més tard, la pintora, àvida d’aprendre i millorar, va ingressar en el taller del pintor més important del seu temps, Frans Hals.

L'oblit més absolut
A pesar de l’èxit que va tenir durant la seva vida, després de morir, l’any 1660, la pintora va caure en l’oblit més absolut. Literalment, Leyster va desaparèixer de la història de l’art. Ara bé, el seu nom va quedar ignorat, però no la seva obra: durant segles, les seves pintures van continuar sent admirades en col·leccions i museus, però atribuïdes al gran Frans Hals. La confusió (o potser l’engany) es va destapar el 1893, quan els tècnics del Louvre van descobrir el monograma de Leyster amagat sota la signatura de Hals. Des d’aleshores, la pintora ha recuperat el reconeixement que sempre ha merescut.

Subscriu-t'hi

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto