El jamaicà Marcus Garvey (a la foto de sota) va ser un líder negre que va viure entre el 1887 i el 1940, precursor de figures com Malcolm X i Martin Luther King. Puntal del moviment 'Back to Africa', defensava la idea que els descendents dels esclaus només serien lliures si tornaven al continent negre i construïen una nació. Fins i tot, va arribar a crear una companyia naviliera, la Black Star Line, per tal de facilitar-los el retorn. Un bon dia, l’any 1916, va pronosticar: “Mireu a l’Àfrica, un rei negre serà coronat, perquè el dia de l’alliberament és a prop”. Com que Etiòpia ja gaudia de prestigi pel fet de no haver estat mai colonitzada, quan el 1930 els jamaicans seguidors de Garvey van tenir notícia de la coronació de l’emperador Haile Selassie, publicada en portada a la revista 'Time', envoltat de dignataris i membres de la reialesa d’arreu del món, van pensar que la profecia s’havia fet realitat. Haile era el Messies. Etiòpia, la Terra Promesa.

Retorn a l’Àfrica

Inspirant-se en el seu nom preimperial, Ras Tafari, va néixer una cultura, una forma de viure: el rastafarisme. Agraït pel suport que els moviments panafricanistes i els rastafarians jamaicans li havien donat, l’any 1948, set anys després del seu retorn de l’exili, Haile Selassie va cedir 500 hectàrees a Etiòpia perquè s’hi instal·lessin, cosa que es va produir amb més celeritat a partir de l’any 1966, quan va visitar Jamaica. A poc a poc, molts rastes jamaicans van anar instal·lant-se al poble de Sashemene, 250 quilòmetres al sud de la capital etíop. Bob Marley i les seves cançons van popularitzar el moviment arreu del planeta, tot i que a bona part dels seus fans blancs la història els resulta prou difícil d’entendre, atesos l’autoritarisme i les “maneres” polítiques de l’emperador.

En els llimbs legals

Per als jamaicans, els principis a la Terra Promesa van ser molt durs, especialment quan Haile va ser destituït pels comunistes de Mengistu, l’any 1974. Els van confiscar les terres, com a tothom, i els van lligar més curt. Durant la dictadura, alguns van retornar a Jamaica; d’altres, van lluitar per sobreviure. Actualment, el govern els ha retornat part dels terrenys, però no hi ha una política clara envers ells, tot i que el juliol de 2017 es va donar un pas endavant per normalitzar la seva situació i se'ls va otorgar el carnet d'identitat. Dels 2.000 inicials, ara en queden aproximadament uns 400 que vivien en una mena de llimb legal: hi havia famílies que ja anaven per la tercera generació, però encara que haguessin nascut a Etiòpia, tenien passaport jamaicà.