Els trens de postguerra van farcits de gent, tancats durant hores des de Barcelona. Baixen amb mans buides i panxes que fan rum-rum. Persones que vénen a buscar oli, pa, tomàquets, mongetes o pomes. La dictadura franquista és el país de la gana. No hi ha menjar. Espanya és un corral tancat: autarquia, cartilles de racionament... I la gent vol menjar. La Teresa Lacasa és una nena que veu com baixen totes aquestes persones a l’estació de
El tràfic de tabac durant el franquisme
Per a moltes famílies de les terres de Ponent, el caliquenyo va convertir-se en un mitjà de supervivència. La confecció i l’estraperlo d’aquest cigar casolà, petit, sec i tort oferia uns ingressos extres a les llars empobrides de la postguerra
Assessor
Josep M. Solé i Sabaté
Guardar a favorits