Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quina relació hi ha entre la Cuba catalana i el caliquenyo cubà?

El microclima de les terres de Ponent és molt similar al de l’illa caribenya, fet que va permetre produir cigars de qualitat gairebé igual als cubans

Francesc Canosa (text), Josep M. Solé i Sabaté (assessorament)
Plantació a Fondarella, un dels principals centres productors de caliquenyos del Ponent Català
Plantació a Fondarella, un dels principals centres productors de caliquenyos del Ponent Català

El Ponent català és la Cuba catalana. Hi ha un microclima molt similar al que existeix a les millors zones tabaqueres de l’illa caribenya. Els pobles del clúster caliquenyo lleidatà es troben a 80 quilòmetres del mar. Al vespre, hi arriba la marinada, i la rosada, a la matinada. Tot queda moll. Una bossa salvavides d’humitat. I el tabac respira i creix perquè queda xop. Això hi dóna força. Ho explica Mateu Cortada, que es va dedicar a fer caliquenyos i puros a Torregrossa: “Aquí estem al 80-90% del microclima de Cuba, i per tot això vam arribar a la qualitat que vam arribar, gairebé al 97% dels cubans”.

Saber fer tabac
Cortada és nét de Josep Cortada, un lleidatà que va sobreviure a la guerra de Cuba i que va dur a Lleida el coneixement (com altres soldats catalans i valencians) de fer cigars de la pàtria del tabac: “Ell sabia fer les llavors, els vivers, mirar la Lluna per saber quan s’havia de plantar, trasplantar, l’adob… i nosaltres sempre fèiem grans produccions per les idees del padrí”, diu Cortada. El caliquenyo és el cigar de la gent pobra, batalladora. La paraula, presumiblement, ve de Cuba: “cala pequeña”. Purets petits, pipades minses. El tabac està lligat a la lluita dels cubans contra la metròpoli espanyola. Tabac de supervivència que després es va trasplantar a una Catalunya que també va lluitar per tirar endavant. De fet, per a moltes famílies de les terres de Ponent, el caliquenyo va convertir-se en un mitjà de supervivència. La confecció i l’estraperlo d’aquest cigar casolà, petit, sec i tort va oferir uns ingressos extra a les llars empobrides de la postguerra.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto