Quina relació hi ha entre la Cuba catalana i el caliquenyo cubà?
El microclima de les terres de Ponent és molt similar al de l’illa caribenya, fet que va permetre produir cigars de qualitat gairebé igual als cubans

El Ponent català és la Cuba catalana. Hi ha un microclima molt similar al que existeix a les millors zones tabaqueres de l’illa caribenya. Els pobles del clúster caliquenyo lleidatà es troben a 80 quilòmetres del mar. Al vespre, hi arriba la marinada, i la rosada, a la matinada. Tot queda moll. Una bossa salvavides d’humitat. I el tabac respira i creix perquè queda xop. Això hi dóna força. Ho explica Mateu Cortada, que es va dedicar a fer caliquenyos i puros a Torregrossa: “Aquí estem al 80-90% del microclima de Cuba, i per tot això vam arribar a la qualitat que vam arribar, gairebé al 97% dels cubans”.
Saber fer tabac
Cortada és nét de Josep Cortada, un lleidatà que va sobreviure a la guerra de Cuba i que va dur a Lleida el coneixement (com altres soldats catalans i valencians) de fer cigars de la pàtria del tabac: “Ell sabia fer les llavors, els vivers, mirar la Lluna per saber quan s’havia de plantar, trasplantar, l’adob… i nosaltres sempre fèiem grans produccions per les idees del padrí”, diu Cortada. El caliquenyo és el cigar de la gent pobra, batalladora. La paraula, presumiblement, ve de Cuba: “cala pequeña”. Purets petits, pipades minses. El tabac està lligat a la lluita dels cubans contra la metròpoli espanyola. Tabac de supervivència que després es va trasplantar a una Catalunya que també va lluitar per tirar endavant. De fet, per a moltes famílies de les terres de Ponent, el caliquenyo va convertir-se en un mitjà de supervivència. La confecció i l’estraperlo d’aquest cigar casolà, petit, sec i tort va oferir uns ingressos extra a les llars empobrides de la postguerra.
Comentaris