Els Romanov van assolir el poder amb l’entronització de Miquel III el 1613 després d’una etapa de disturbis i el van perdre 304 anys més tard a conseqüència d’un nou període tumultuós, amb Nicolau II com a darrer sobirà. Entre un principi i un final tan similars, la dinastia Romanov, amb dements i estadistes en el seu historial, va governar Rússia despòticament i va transformar-la en una gran potència.  Aquesta és la seva nissaga:
 

Miquel III (1613-1645). Elegit tsar per una assemblea, va posar fi a una llarga etapa d’inestabilitat a Rússia.

Aleix I el Pacífic (1645-1676), fill de Miquel III. Va reforçar el règim de servitud i l’estructura absolutista de l’Estat.

Teodor III (1676-1682), fill d’Aleix I. Va reformar l’exèrcit i el sistema fiscal del país.

IvanV (1682-1696), germà de Teodor III. Discapacitat mental, va regnar conjuntament amb el seu germanastre Pere I.

PereI el Gran (1682-1725), germanastre de Teodor III i Ivan V. Modernitzador de l’estat rus, se’l considera la figura més eminent de la dinastia.

CaterinaI (1725-1727), vídua de Pere I. D’origen camperol, fou la primera dona amb el títol d’emperadriu a Rússia.

Pere II (1727-1730), fill d’Aleix, primogènit de Pere I. Mort als quinze anys, amb ell es van extingir els Romanov per línia masculina.

Anna I (1730-1740), filla d’Ivan V. Impopular, es va desinteressar dels afers de govern, que va deixar en mans de favorits alemanys.

Ivan VI (1740-1741), fill d’Anna Leopóldovna, neboda d’Anna I. Fou nomenat tsar quan tenia només dos mesos d’edat. Derrocat i empresonat, seria assassinat anys més tard.

Elisabet I la Clement (1741-1762), filla de Pere I. Addicta al luxe i entronitzada mitjançant un cop d’estat, va ser la darrera Romanov per via directa.

Pere III (1762), fill d’Anna, filla de Pere I. De tarannà infantil, fou assassinat després de 186 dies de regnat i d’un cop d’estat instigat per la seva esposa.

Caterina II la Gran (1762-1796), vídua de Pere III. Va expandir l’imperi a costa de Turquia i de Polònia fins a convertir-lo en una potència europea.

Pau I (1796-1801), fill de Pere III. Conegut com el Tsar Boig, va impulsar una forta política reaccionària. Fou assassinat a conseqüència d’una conxorxa.

Alexandre I (1801-1825), fill de Pau I. Home melangiós i místic, va promoure la defensa de l’absolutisme al continent i va morir en circumstàncies misterioses.

Nicolau I (1825-1855), germà d’Alexandre I. Motor d’un règim policial, va combatre el liberalisme fins i tot fora de Rússia.

Alexandre II (1855-1881), fill de Nicolau I. Reformador, va abolir la servitud a Rússia, però això no el va salvar de morir en un atemptat terrorista.

Alexandre III (1881-1894), fill d’Alexandre II. Va tornar a la política autocràtica i va afavorir l’antisemitisme.

Nicolau II (1894-1917), fill d’Alexandre III. Sense aptituds per governar, va viure la fi del sistema imperial. Va ser assassinat amb la seva família pels bolxevics. El seu germà Miquel va ser tsar nominal durant un sol dia.