Es considera que l'origen remot dels escacs es troba en diversos jocs en què ja s'utilitzava el sistema de quadrícules a Roma, Grècia, Egipte, Mesopotàmia, l'Índia i la Xina, alguns d'ells amb més de 5.000 anys d'antiguitat. L'antecedent directe, no obstant, és relativament recent. Es tracta de la xaturanga, un joc que aparegué a l'Índia pels volts del 570 dC. Aquest nom fa referència a un tipus de formació en batalla ja mencionat a la 'Mahābhārata', una epopeia sànscrita clàssica del segle VI, que significa literalment 'exèrcit de quatre divisions'. Des del subcontinent indi arribà, d'una banda, a la Xina, a Corea i al Japó -on evolucionaren fins als actuals escacs xinesos i japonesos- , i de l'altra a Pèrsia. Des d'allà, amb la conquesta àrab passà a Sicília, a la Península Ibèrica i a l'Europa cristiana. A partir del segle XII ja era estès arreu, especialment entre la noblesa.

Aquí l'Església aviat endegà una persecució moral contra aquest joc a causa de les fortes apostes que se solien fer al seu entorn. El concili de París (1188) el reprovà, disposició que confirmaren diversos monarques posteriorment, entre ells Joan I. Malgrat els inconvenients, al final del segle XIII es va començar a modificar el moviment d'algunes peces amb l'objectiu de millorar-lo. Els actuals moviments de la reina i l''orfil' (alfil), per exemple, foren introduïts entre el 1475 i el 1485. El 1600 és la data convencional en què es dóna per acomplerta la unificació de les normes en tots els països mediterranis. En aquest moment arriba la culminació del joc modern amb la manera d'enrocar i amb l'avanç facultatiu del peó de sortida.

Els àrabs escrigueren els primers tractats sobre aquest joc, en què es recollien sèries de finals de partides, una de les quals fou exposada per Alfons X el Savi vers el 1270 en el que és considerat el primer manuscrit europeu sobre escacs. Per altra part, un dels primers testimonis de les modificacions abans esmentades fou amb tota probabilitat el desaparegut 'Llibre dels jocs partits dels escacs en nombre de cent', del sogorbí Francesc Vicent, publicat a València el 1495. Des del segle XVII ha estat cèlebre la població saxona de Ströbeck, els habitants de la qual han estat sempre jugadors d'escacs i que és tota ella curulla d'al·legories d'aquest joc.