Malgrat ser bessons, els fills de Ramon Berenguer I de Barcelona, Ramon Berenguer II (1053 - Sant Feliu de Buixalleu, 1082) i Berenguer Ramon II (1053 – Jerusalem, vers 1097) van mantenir una disputa incessant pels comtats de Barcelona, Girona, Osona, Rasès i Carcassona, que va acabar de manera tràgica.

En morir el seu pare, el 1076, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van heretar, entre altres dominis, el comtat de Barcelona. El primer, també conegut com el Cap d'Estopes per la seva cabellera rossa, dos anys després va casar-se amb Mafalda de Pulla-Calàbria, amb qui va tenir diversos fills. Segons el testament del seu pare, ambdós germans havien de regnar en igualtat de condicions. Amb tot, durant anys van litigar per repartir-se terres i palaus, i van arribar a compartir-los a temporades, sense aconseguir cap solució satisfactòria.

Berenguer Ramon II, el Fratricida
El 5 de desembre del 1082, en circumstàncies poc clares, Ramon Berenguer II fou assassinat per uns assaltants o pels seus acompanyants en creuar un bosc prop de Gualba. Aviat s'hi volgué veure la mà del seu germà. Així, popularment s'anomenà Berenguer Ramon II com el Fratricida. Arran d'aquest fet, diversos nobles, amb l'ajut del bisbe de Vic, van enfrontar-se amb el nou comte únic de Barcelona.

La disputa va acabar quan el Fratricida acceptà de no casar-se i de tutelar el fill petit del seu germà, que acabaria succeint-lo al capdavant del comtat, com a Ramon Berenguer III, després de la seva mort a Jerusalem vers l'any 1097.

Les restes del Cap d'Estopes, a la catedral de Santa Maria de Girona
Conta una de les moltes llegendes de Girona, que el falcó del Cap d'Estopes va ajudar a desemmascarar al seu assassí. Una altra versió diu que va caure mort davant de la caixa on hi havia les restes del seu amo quan aquestes van arribar a l'entrada de la catedral de Santa Maria de Girona, que diumenge 21 de febrer s'enfronta a la Seu Vella de Lleida en l'últim duel de Batalla monumental. Aquí us n'expliquem tota la història.
 

Retrat imaginari de Ramon Berenguer II -  Filippo Ariosto / Wikimedia Commons