El peruà Miguel María Grau (1834-1879) i el xilè Agustín Arturo Prat (1848-1879), ambdós descendents de catalans, van esdevenir herois nacionals pels seus èxits amb les armades respectives.

L’avi de Grau va emigrar de Sitges a Colòmbia. El seu pare, nascut ja a Cartagena, va arribar al Perú com a integrant de l’exèrcit de Simón Bolívar. Miguel va graduar-se a la marina mercant i després ingressà a l’armada peruana. A partir d’aleshores inicià una carrera ascendent, i va participar com a capità de fragata en la guerra Hispano-sud-americana (1865-1871) de Xile i el Perú contra Espanya. El 1876 esdevingué diputat, i un any després fou nomenat comandant general de l’armada. 

El besavi de Prat era de Santa Coloma de Farners. Abans d’establir-se a Xile, els Prat van viure un llarg periple americà que els dugué des de l’Argentina fins a participar en la febre d’or californiana. L’any 1858, Arturo Prat va ingressar a l’escola naval de l’Estat. Va participar en diversos combats en el marc de la guerra Hispano-sud-americana, fet que li va reportar l’ascens a tinent segon. Després de la guerra, va continuar a l’armada i, en paral·lel, va llicenciar-se en Dret. 

Els destins de Grau i Prat van creuar-se el 21 de maig de 1879 a la batalla d’Iquique, en la guerra del Pacífic (1879-1884), que va enfrontar Bolívia i el Perú amb Xile. Prat va morir en intentar l’abordatge de l’enemic. A l’octubre, seria Grau qui moriria en el decurs de la guerra.